El primer avanç de les dades del Baròmetre que la Fundacc va fer públiques la setmana passada van causar un cert estupor entre el món cultural català. D'acord que la ciutadania no atorga a la cultura una posició gaire rellevant en la seva escala de valors, però és que el lloc que atorga a la cultura en català encara és infinitament menor. La constatació de l'amarga realitat, però, també ha deixat en evidència, de cop i volta, els defensors d'una TV3 i una Generalitat bilingües. Els poders públics han de protegir la cultura més feble i, amb les dades a la mà, aquesta és clarament la catalana. Des d'ara, a TV3 ja no s'hi valen les entrevistes de Júlia Otero en castellà, o les intervencions també en castellà de Cristina Peri Rossy a Catalunya Ràdio, o la nul·la presència del català a les sales de cinema. I, amb les dades a la mà, TVE tampoc no ho té tant fàcil per liquidar Ràdio 4 o el circuït català de Sant Cugat.
Després d'uns dies de consternació pel poc pes dels productes mediàtics i culturals en català entre la societat catalana -i, molt especialment, entre els joves-, la indústria cultural del país ja comença a rumiar com pot invertir la tendència. El Baròmetre ha apuntat que la joventut tan sols consumeix un 18% de televisió i un 17.3% de ràdio en català. El primer pas per reconduir una situació tant negativa, seguint la recepta que detalla qualsevol manual de teoria política, és exigir la implicació directa dels poders públics perquè estableixin unes mínimes bases que garanteixin que la competència privada pugui anar-se enfortint. La situació, doncs, ha sigut paradoxal. D'una banda, els resultats van provocar un cert somriure malèvol entre els sectors històricament contraris al progrés del català -‘en quatre dies, caput', pensaven-. De l'altra, diverses associacions preocupades pel foment de la llengua ja han començat a dotar-se d'arguments científicament contrastats. Amb dades a la mà, es comprova que el català és la llengua oprimida, en contra de la versió difosa per molts mitjans de comunicació que clamen contra l'opressió lingüística dels castellanoparlants residents a Catalunya.

Gràcies al Baròmetre, a partir d'ara la Generalitat té tota l'autoritat del món per impulsar un pla de foment de la lectura en català sense que ningú ho qualifiqui de ‘croada' -com va fer El Periódico-, de mirar de reconduir la situació de la llengua als cinemes o d'obligar a 8TV, concrecionària d'un dels múltiplex catalans de TDT- que tots els continguts que emeti han de ser íntegrament en català.