El castellà és, amb diferència, la llengua més freqüent en la dieta mediàtica i cultural dels habitants dels Països Catalans. I tendeix a ser-ho cada cop més, ja que els joves consumeixen més productes culturals en castellà que no pas els seus pares. Aquesta és una de les primeres conclusions que s'extreuen del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que es farà públic en la seva totalitat el 27 de novembre i del qual avui, dimecres, la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc) n'ha avançat una petita part, referida a la dieta mediàtica i cultural dels joves.
Al País Valencià i a les Illes Balears el consum de mitjans de comunicació en català és pràcticament inexistent en diaris (0,2% i 0,5%, respectivament), i molt baix en ràdio i televisió (1,7% i 6,5%, i 1,5 i 8,7%). A Catalunya, les dades augmenten sensiblement: un 7,4% de diaris en català, un 17,5% de ràdio i un 18% de televisió. Els joves dels tres territoris, però, tenen en comú que consumeixen menys productes en català que els seus pares. Així, per exemple, el consum de televisió en català a les Balears entre els majors de 25 anys és del 12,9%, o a Catalunya, del 29,7%. D'aquesta manera, en el cas de Catalunya, el consum de diaris en castellà per part dels joves és tres vegades superior al de diaris en català (25,8% i 7,4%, respectivament), el consum de revistes en castellà per part dels joves és de fins a sis vegades superior al consum de revistes en català (44,5% i 6,3%).

El Baròmetre també constata que els joves consumeixen, majoritàriament, productes culturals en castellà, ja sigui en pel·lícules (1,5% en català respecte un 53,1% en castellà, a Catalunya), música (5% respecte 64,4%) o llibres (14,5% respecte 41,5%). Al País Valencià i les Illes Balears, les diferències s'accentuen encara més notablement.

El sociòleg Salvador Cardús, president de Fundacc, valora amb pessimisme aquestes primeres dades: "És negatiu veure com una de les primeres generacions que té plenes competències en català no consumeix productes en català". Alhora, però, Cardús es pregunta si el mercat ofereix a la joventut catalana, valenciana i balear una oferta suficient de productes en català que tractin els seus interessos. Sigui com sigui, en el pla estrictament personal, Cardús fa una constatació "amarga" de les dades.

En la mateixa línia, aquest primer informe que apunta algunes de les dades del Baròmetre constata que els joves de Catalunya, les Balears i els País Valencià no són millors consumidors culturals que els adults: "Els joves passen gana cultural", segons Salvador Cardús, és a dir, "no es nota que hi hagi una millora significativa respecte els seus pares", malgrat tractar-se d'una generació correctament formada millor preparada intel·lectualment.

L'estudi constata que la dieta mediàtica i cultural dels adults "és tan baixa o més que la dieta mediàtica i cultural dels joves", fins al punt que entre els 11 milions de persones majors de 14 anys dels tres territoris hi ha milions de persones que no consumeixen cap producte mediàtic o cultural: més de 2 milions de persones no llegeixen mai diaris, més de 3 no llegeixen revistes, més de 5 milions no llegeixen mai llibres, més de 6 milions no utilitzen mai Internet... Segons el sociòleg Lluís Tolosa, director tècnic de la Fundacc, "els consums culturals dels joves i adults són pèssims".

Alhora, Cardús es mostra decebut perquè les noves generacions catalanes reprodueixen les pautes comunicatives dels adults: és a dir, els homes joves continuen consumint més diaris, ràdio i Internet que les dones, que consumeixen més revistes i televisió. Cardús opina: "És dur observar que, amb Internet, que és un mitjà de comunicació nou, es mantenen les mateixes diferències que abans".

El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura estudiarà, a partir de novembre, les audiències dels mitjans de comunicació i els consums culturals als territoris de parla catalana, a través de 40.000 entrevistes l'any per conèixer un mercat potencial de 13 milions de consumidors. La gran quantitat d'entrevistats respecte la quantitat de persones que s'estudien fa que, segons Cardús, el Baròmetre se situï entre els deu estudis comunicatius més precisos del món. A tall d'exemple apunta que 40.000 són exactament les mateixes entrevistes que es realitzen a tot Brasil per estudiar-ne les audiències.