Catalunya és un país acostumat a riure's del mort i de qui el vetlla. En les situacions més crítiques, l'humor i la ironia catalanes han servit de vàlvula d'escapament per alliberar tensions. En uns moments en què totes les institucions espanyoles carreguen durament contra el catalanisme antimonàrquic, un gag brillant de la sèrie d'humor Polònia aconsegueix resituar les coses al seu lloc. Què passa si és el propi rei d'Espanya qui crema les seves fotos? I si a la fotografia hi surt ell i Franco? I si hi surt amb una suposada amant? Doncs res. El rei no va a la presó, ni tampoc no haurien d'anar-hi els inculpats per haver-ho fet a Girona.
El gag devia posar a 100 el comptaquilòmetres de l'autor de l'editorial de La Vanguardia, que retreia: "Esta visión de las cosas se divulga con sospechosa redundancia, a veces en tono sarcástico e insidioso, a través de unos medios públicos que deberían respetar escrupulosamente todas las sensibilidades ciudadanas". Des d'aquest particular punt de vista, Polònia és un dels múltiples factors que han contribuït a "la comprensión o el silencio que han rodeado la quema de fotos del Rey en Girona".
Tot i això, el propi Toni Albà es reafirma a El Punt amb la idea transmesa per aquest gag i amb d'altres declaracions del mateix signe que ha fet arreu del país: "La veritat és que segons què, s'entén, perquè estem tots bastant cremats d'aguantar moltes coses, com a genèric de poble. Ens insulten constantment i anem aguantant, o sigui que millor fer-ne conya". Alhora, Albà revela les pressions que indirectament ha exercit la casa reial espanyola perquè moderi les seves intervencions quan es caracteritza de ‘Juanca': "Per exemple, ens van tocar el crostó en el programa Set de nit , a TV3, o amb en Buenafuente, on des del gabinet de premsa de la Casa Reial ens van demanar ‘elegància', una manera de deixar-nos entreveure que estaven a l'aguait".
