L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, s’ha mostrat novament contundent i ha interpretat la polèmica crema de fotos del rei a Catalunya i la reacció “feble i tova” de la societat i les institucions catalanes com a conseqüència de la “crisi de confiança en el sistema”. Pujol afirma, en l’editorial del Centre d’Estudis Jordi Pujol, que “el rei forma part, i part molt principal, del sistema”, un sistema “que no funciona, no per culpa del rei, però no funciona.
I la indiferència, malfiança o desil·lusió respecte al sistema afecta tots els seus components”. Segons Pujol, el que el sorprèn no és que un grup “molt minoritari” cremi fotos del monarca, sinó que la resposta política a Catalunya “no hagi estat més forta” i considera que la causa no és “la pèrdua de consideració al rei”, sinó el descrèdit que pateix el sistema. L’expresident relaciona la tebior en la defensa del rei amb la convicció dels catalans que “des de fa temps no ens defensa ningú”. En aquest sentit, apunta que “el creixement econòmic i les seves repercussions socials, el gran benefici que ha representat la integració europea i l’alegria consumista poden dissimular aquest malestar” fins al dia que “uns comencen a cremar fotos, uns altres a fer trontollar l’estructura territorial, uns tercers a crear un clima polític i mediàtic insà, i encara uns altres a apuntar-se al ‘s’hi val tot’”. A tot això, també denuncia “l’espectacle depriment i desmoralitzador” del PSOE i el PP i la “frivolitat i incompetència” amb què s’ha tractat el tema de Catalunya. També critica “l’espectacle vergonyós que ens ofereix el Tribunal Constitucional, amb la complicitat del PSOE i del PP” i critica el “partidisme exacerbat” de la premsa. Davant de les campanyes sectàries contra Catalunya, Pujol es pregunta el següent: “¿Qui, de debò, ha mogut un dit?”.
Aquestes són, en definitiva, segons l’expresident, les causes que han abocat el sistema a la crisi. A tot això, subratlla que el rei “no pot dir als partits el que han de fer o no fer, dir o no dir. Ni exigir seriositat i ètica a tota classe política, oposició i Govern. Ni reclamar que la paraula solidaritat no s’utilitzi constantment d’una manera tramposa i sempre contra Catalunya. O que no es muntin campanyes d’odi contra Catalunya. O potser sí que ho pot fer. Però amb cap garantia que li facin cas”.
Pujol conclou que “el que falla del sistema no és el rei” i que, en tot cas, “res del que no va com caldria es resol cremant fotografies”, però assegura que “és necessari que siguem ben conscients que el que grinyola és tot el sistema, i que grinyola pel poc nivell ètic, per l’engany generalitzat, per l’avarícia, per la demagògia, pel sectarisme”. I creu que “si des de Catalunya això ho hem de combatre –i ho hem de combatre-, no és negant l’evidència que hi ha un malestar profund i una pèrdua de confiança en nosaltres mateixos i en els altres”. Això “no ho superarem predicant i practicant la renúncia”, ni amb una “despersonalització nacional” ni “proposant la mediocritat, com a país, que és el que s’està fent”, ni tampoc “cremant fotos del rei i amb exhibicionisme radical”, sinó que la solució passa per “realimentar la nostra moral i la nostra autoestima” i “repensar, replantejar o refundar”. “Es pot dir de moltes maneres. Però cal fer-ho”, conclou l’expresident Pujol.
