El Govern de Catalunya, de la mà de la consellera de Cultura, Caterina Mieras, ha fet avui un pas enrere en el manteniment de la nostra dignitat cultural i nacional. Ha signat el contracte que regula la participació de la cultura catalana com a convidada d'honor de la Fira del 2007. La gravetat de l’assumpte és el concepte de cultura catalana que té la senyora Mieras i el Govern al qual pertany, que és resumeix en la següent declaració d’intencions de la consellera: “hi seran presents els autors catalans, escriguin en la llengua que escriguin”. La pregunta és: qualsevol escriptor que tingui residència a Catalunya, escrigui en xinès, rus o romanès, també pot representar la nostra cultura, o només els que ho facin en espanyol? Estaria bé que la consellera contestés a aquesta pregunta, per saber què entén per “cultura del país”. El contracte resol aquesta part dient que l’IRL es compromet a produir una exposició que incorpori un ampli ventall de la “diversitat cultural i d’opinions diferents i que consideri les diferents identitats culturals existents dins els territoris de parla catalana”. Però Mieras no és l’única responsable, fa uns mesos, el Parlament de Catalunya, amb el vot de tots els diputats de CiU, PSC, ERC i ICV, una moció perquè es prioritzés el llibre en català. Que es prioritzés, no que fos la condició indispensable. Potser tenia raó el president Maragall quan suggeria aquesta setmana que potser la conselleria de Cultura ha de desaparèixer, o reformular-ne el seu paper. Perquè probablement no es té clar si hi ha una altra cultura diferent a l’espanyola que demani una política diferent a la que ja fa el ministeri de Cultura espanyol.