El nord d’Irlanda, immers de ple en la campanya electoral que desembocarà en les eleccions a l'Assemblea d'Irlanda del Nord del 7 de març, viu dissabte un dia clau per a la reivindicació de la seva llengua i cultura. Les associacions en defensa de la llengua -amb el suport del Sinn Féin i el SDLP- protagonitzaran una marxa que es preveu multitudinària per demanar l’oficialitat del gaèlic als sis territoris del nord de l’illa, sota domini britànic. Demanen que s’aprovi immediatament una Irish Language Act, llei que haurà d’establir la cooficialitat de la llengua pròpia de l’illa, juntament amb l’anglès, per tal de respectar els drets dels gaèlicoparlants. La marxa, organitzada en clau estrictament britànica, reclama que els drets lingüístics dels parlants de gaèlic s’equiparin als dels súbdits de la Corona que parlen gal·lès o escocès. I que no només sigui una oficialització sense contingut efectiu, sinó que l’Estat britànic creï una comissió que vetlli per la llengua i la doti de pressupost. Els organitzadors de la marxa pretenen que sigui un acte totalment festiu, obert a la participació de famílies i escolars per “celebrar la nostra llengua i cultura i per assegurar que els nostres drets per poder utilitzar la nostra llengua materna són preservats per la llei”. Així mateix, també hi participaran universitats i escoles bilingües de la República d’Irlanda, que exposaran la seva experiència d’intentar viure plenament en gaèlic.