El Sinn Féin ha fet un pas decisiu per avançar en el procés de pau. Després d'un congrés extraordinari massiu, la pràctica totalitat dels 2500 delegats han acceptat reconèixer el sistema policial hereu de la Royal Ulster Constabulary (RUC), la policia protestant que durant els anys més foscos de la repressió britànica va donar cobertura als paramilitars unionistes perquè atemptessin contra els catòlics. El Servei Policial d'Irlanda del Nord (PSNI), actualment integrat un 19.5% de catòlics, haurà de ser, d'aquí 15 anys, una policia formada equitativament per protestants i catòlics. El RUC va ser part activa del conflicte, durant el qual han mort més de 3.600 persones. Els Acords de Divendres Sant van establir que el cos s'aboliria per donar pas, el 2001, a una nova força policial, una mesura dràstica aplicada tan sols com a última opció en zones en què es fa necessari una regeneració democràtica total. Tot i això, el Sinn Féin va continuar negant-se a reconèixer-li la legitimitat, entenent que la seva composició no era, ni de lluny, l'acordada. Ara, Gerry Adams afirma: "no podem deixar la policia en mans dels partits unionistes. Hem d'entrar a les estructures policials per conseguir més canvis i donar al nostre poble una policia que doni comptes, una policia cívica i no partidària".

Aquest ha sigut un dels últims trumfos que l'unionisme s'havia tret del barret per intentar frenar el procés de pau. Primer van obligar d'IRA a què destruís el seu arsenal, sense que aquest punt estigués contemplat als Acords del Divendres Sant, pressuposant que el grup armat no s'hi avindria. Quan l'IRA va fer el pas, l'unionisme va tornar a dir que no en tenia prou i que es negava a compartir el poder amb el Sinn Féin si no reconeixia la policia del nord d'Irlanda, un punt que els Acords tampoc no contemplaven, desitjant també que seria una demanda inassumible per als republicans. Ara, el Sinn Féin ha fet un nou pas històric. Els unionistes d'Ian Paisley han de fer el següent, reconeixent la legitimitat dels republicans, que han esdevingut la primera força política de la comunitat catòlica.

Uns i altres, previsibles guanyadors de les eleccions del 7 de març, s'hauran d'entendre per governar el nord d'Irlanda i donar un nou aire a unes institucions aturades des de fa massa temps.