Els votants del nord d’Irlanda desitgen que el DUP i el Sinn Féin liderin el pas endavant que tothom reclama. Amb la totalitat dels 108 escons en joc assignats, el DUP en suma 36 (6 més que fa quatre anys) i el Sinn Féin, 28 (+4). Els extrems, doncs, sembla que estiguin destinats a tocar-se. Malgrat les declaracions contradictòries que Ian Paisley ha realitzat en calent, molts són els qui confien que, aquesta vegada sí, l’Assemblea del Nord d’Irlanda funcionarà i s’implementaran l’acord del Divendres Sant. No en va, el referèndum popular que el 1998 va validar l’acord va comptar amb un 71% de vots favorables sobre unes dades de participació del 81%. Els dos principals líders de la formació republicana, Gerry Adams i Martin McGuiness, així com el tercer Gerry Kelly, han renovat els seus escons amb contundència. D'altra banda, tant Ian Paisley com Peter Robinson -el virtual successor del reverend i provinent del feu unionista de Belfast Est- també han obtingut majories consistents a les seves demarcacions. D'aquests resultats tant aclaparadors, doncs, es dedueix que les respectives comunitats legitimen els seus líders per tal de normalitzar, d'una vegada per totes, les institucions polítiques de la regió.

Si finalment hi ha acord, el DUP es farà amb la presidència de l'Assemblea, mentre que Martin McGuiness en serà el vicepresident, una situació que molts republicans, deu anys enrere, no haurien ni tan sols somiat. Llavors, el Sinn Féin era una força marginada de la vida política institucional, al voltant del qual les altres forces hi havien traçat un cordó sanitari per aïllar-lo encara més. El temps ha demostrat que el compromís pacífic d’Adams i McGuiness –que ja arrenca el 1987 amb la publicació de A Scenario for Peace– era del tot sincer.

Com a elements positius de les eleccions d'enguany, per bé que encara minoritaris, cal destacar que el Partit de l'Aliança -format tant per unionistes com republicans i que aposta per la superació de l'eterna dualitat entre les dues comunitats- ha aconseguit un setè representant a Stormont, un dels quals obtingut a Belfast Est. Així mateix, els Verds -caracteritzats per un discurs ecologista i favorables al desenvolupament de la llengua i cultura irlandeses- han aconseguit el seu primer escó, mentre que el Partit Unionista Progressista (PUP) -que també aposta, a la seva manera, per passar pàgina i superar l'enfrontament entre unionistes i republicans- ha conservat el que ja tenia i ha complert la fita que s'havia marcat.

El radicalíssim UKUP desapareix del mapa electoral, ja que els electors de la circumscripció de North Down no han renovat la confiança al líder del partit, Bob McCartney. L'UKUP culmina així el seu ocàs en la política del nord de l'illa, iniciada el 2003 quan va ser  incapaç de treure uns resultats mínimament dignes, passant de cinc a un diputats. Els candidats republicans que es presentaven per lliure, criticant la decisió del Sinn Féin de reconèixer la policia i el sistema judicial del nord d’Irlanda, tampoc no han tret cap diputat.