Josep-Lluís Carod-Rovira no va arribar en el seu millor moment de forma a les eleccions catalanes de fa un any. Molts, començant per alguns de casa seva, auguraven o fins i tot esperaven un mal resultat per enterrar-lo. Però una vegada més, el líder d'ERC va desmentir les previsions més pessimistes i va aconseguir 21 diputats que van permetre als republicans tornar a ser decisius.

 


En una negociació ràpida però eficaç, Carod va situar-se com a número dos del nou Govern d'Entesa amb una cartera, la de la Vicepresidència, que té poc desgast polític però molta projecció pública. Aq1uest fet li ha permès durant el primer any de legislatura consolidar-se com a home de govern, com a garant de l'estabilitat i enterrar els fantasmes de la legislatura anterior, quan va haver de sortir del govern després que la dreta mediàtica espanyola donés a conèixer la seva reunió amb ETA a Perpinyà. De la seva conselleria pengen el reconeixement de les seleccions esportives catalanes o l'organització de la presència de la cultura catalana a Frankfurt a través de l'Institut Ramon Llull, que ha estat un èxit.

Durant aquests dotze mesos Carod ha sabut combinar la seva faceta d'home de govern sense perdre perfil propi com a líder independentista, impulsant propostes com la del referèndum del 2014, que centra el debat sobiranista des de fa mesos, o amb aparicions valentes, com la que va fer en el programa Tengo una pregunta para usted de TVE-1, defensant un independentisme desacomplexat davant més de cinc milions d'espectadors d'arreu de l'Estat.

Tot i que el balanç de gestió del primer any del govern d'Entesa té clarobscurs importants, des del punt de vista de la projecció personal Carod en surt clarament reforçat, a diferència d'altres membres del govern. Aquesta situació també li ha permès resistir amb un certa comoditat els intents que hi ha hagut per part d'algun sector d'ERC de rellevar-lo com a líder de l'independentisme català.