Durant la transició democràtica, suposadament exemplar per als espanyols i amb moltes renúncies nacionals per als catalans, en Lluís Maria Xirinacs ens va advertir de les febleses i les renúncies. Vàrem respectar-lo, però molts deien: “Això són coses d’en Xirinacs”. Però, com un profeta, moltes de les trampes que ens va anunciar amb els anys s’han fet realitat. I avui, Catalunya i el conjunt dels Països Catalans, que ell sentia i estimava, es troben en un atzucac: el més greu després de la transició. I ell, cansat de nedar a contracorrent, ens ha deixat, sembla, per voluntat pròpia. Et respectem. T’has cansat, potser, de què tots plegats no et féssim el cas necessari. T’has cansat de veure un país benestant i mesell que cada dia està més a prop del suïcidi nacional, lingüístic i cultural. La culpa de tot això no només la té Espanya sinó que també es deu a nosaltres mateixos, les nostres covardies i les nostres traïcions. Cal dir-ho.

Amic i compatriota Xirinacs, milers i milers de catalans s’han consternat amb la teva mort. “Ja no es podrà posar més en contradicció”, diuen uns. I altres, amb llàgrimes dialèctiques de cocodril, parlaran de tu bé. Ara, doncs ara toca, car ja no els emprenyaràs més.

Xirinacs, hem passat de tu. Hem deixat la nació per a un altre moment i hem construït una comunitat autònoma o una gran diputació. Després ha vingut la gran presa de pèl del nou Estatut.

Catalunya, els Països Catalans, i tu ho sabies perfectament, no s’acaben amb la teva generació ni amb les dues posteriors que van ésser protagonistes de la transició que ja estan cansades. El teu missatge, esperem que sigui entès per unes noves generacions que els hi tocarà trencar l’actual status quo, que porta avui a la nostra nació a la seva assimilació a Espanya.

 Per construir una nació es necessita seny i responsabilitat, però també calen persones que amb rauxa vulguin anar més enllà. En Lluís M. Xirinacs n’era un d’aquest i ha fet la seva aportació.

A continuació, reproduïm dels companys de Naciodigital.cat els punts més rellevants de la seva vida i el seu testament polític “Acte de sobirania”:

Lluís Maria Xirinacs, lluitador històric per la llibertat nacional del nostre país, ha estat trobat mort avui dissabte en una zona boscosa d'Ogassa (El Ripollès). El senador elegit a la primera legislatura, el 1977, amb un programa nacionalista radical, tenia 75 anys d'edat.  

Empresonat Havia estat sacerdot i la seva acció de resistent al règim franquista el portà en diverses ocasions a la presó, on protagonitzà vagues de fam que van tenir repercusió internacional. Va tornar a ser detingut i empresonat durant unes setmanes ara fa dos anys, acusat de fer un discurs en què es declarava "amic d'ETA".

Símbol de la lluita Lluís Maria Xirinacs va esdevenir un dels grans símbols de la lluita del poble català en defensa de la llengua, la cultura i la nació. El 1976 havia estat proposat pel premi Nobel de la Pau. Aquest vespre, el president d'ERC, Carod-Rovira, s'ha declarat molt afectat per la notícia de la mort de Xirinacs.

Testament al poble català En medis propers a Mossos es creu que es tracta d'un suicidi. També es considera que se'n va anar al bosc, prop d'on vivia, per deixar-se morir, ja que patia una greu enfermetat en fase avançada.

Ha deixat dues cartes En una d'elles, adreçada al poble de Catalunya, critica durament als líders polítics i diu que amb la seva mort, ara serà lliure i Espanya tindrà un esclau menys. Cliqueu a (llegir més) per veure les dues cartes, que han estat trobades a la Fundació Randa de Barcelona, de la qual formava part.

- La mort de Xirinacs, des dels blocs personals

- "Lluís-Maria Xirinacs: in memoriam", des del bloc Bandera Negra, de Xavier Borràs.

- Lluís M. Xirinacs, a Internet

L'escrit d'en Xirinacs: En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci. Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci. Gràcies!

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians

 Barcelona, 6 d’agost de 2007