ACN · Londres · El primer ministre d'Escòcia, Alex Salmond, defensa en una entrevista a l'ACN que "ni tan sols en els partits unionistes" hi ha cap polític que "negui el dret dels escocesos a votar per la seva independència si així ho volen". "No puc parlar per Catalunya i Espanya, però si Escòcia vota la independència Anglaterra la respectarà", celebra el líder de l'SNP, que pretén convocar un referèndum d'autodeterminació l'any que ve.


Com reacciona la resta del Regne Unit quan el govern d'Escòcia reivindica la independència? Londres respectarà el resultat del referèndum d'autodeterminació?

Està clarament establert que si Escòcia vota 'sí' a la independència els partits polítics del Regne Unit ho acceptaran, tots s'hi han compromès i recentment, a més. El líder 'torie' David Cameron, que és probablement qui més s'oposa a l'autonomia escocesa, ja ha dit que respectarà els drets dels escocesos. I Gordon Brown, el 'premier', ja dóna per fet que hi haurà referèndum, no vol saber quan, però preveu que se celebri i no ho diria si no pensés acceptar el resultat. No hi ha cap polític britànic seriós, ni tan sols en els partits unionistes, que negui el dret dels escocesos a votar per la independència si així ho volen. No es negaran a acceptar-ne el resultat, la única cosa que intenten en aquests moments és que el referèndum no es faci. Però aquest debat polític no s'ha de resoldre a Anglaterra, sinó a Escòcia, perquè serà el Parlament escocès qui convocarà i controlarà la consulta.


Catalunya està pendent d'una sentència del Tribunal Constitucional que pot retallar o reinterpretar a la baixa l'Estatut aprovat pel seu Parlament i en referèndum. Com reaccionarien els escocesos si Londres els fes el mateix?

No crec que cap polític britànic o partit intenti cancel·lar el procés. No puc parlar per Catalunya i Espanya, només per Escòcia, però aquí està generalment acceptat que si Escòcia vota per la independència en referèndum la tindrà i Anglaterra la respectarà. Això no vol dir que els partits britànics hi estiguin a favor.


La justícia espanyola fins i tot ha anul·lat el suport de l'ajuntament a una consulta d'independència a Arenys de Munt, un poble de 8.000 veïns.

La Scotland Act també permet a Londres legislar per sobre de decisions del parlament escocès, mai se'ns ha retornat el poder total, Westminster segueix tenint aquesta opció i la fa servir sovint per rebutjar i aturar decisions que són increïblement raonables: el govern britànic, per exemple, està rebutjant el dret del govern escocès a anar a la cimera de Copenhaguen com a part de la delegació britànica. Tenim la legislació contra el canvi climàtic més ambiciosa del món que se sàpiga, però Londres ens impedeix participar-hi. Tot i que té poder per anul·lar el resultat d'un referèndum, però, no hi ha cap dubte que Westminster respectarà els drets dels escocesos a dir 'sí' a la independència, el resultat s'acceptarà i es legitimarà. I això que molts ministres britànics són poc cooperatius amb el nostre govern i els ha passat el mateix amb els nostres predecessors, tot i que eren del mateix color polític les coses no sempre han estat dolces i fàcils entre Londres i Edimburg.


Si Escòcia s'independitza, quina relació tindrà amb la resta del Regne Unit? Serà el seu principal aliat internacional?

Extremadament amistosa, sempre hi he cregut. La relació ha millorat des que se'ns ha retornat l'autonomia, és una evidència que donar als escocesos la responsabilitat de gestionar els seus propis afers ens ha permès millorar el nostre creixement econòmic i desenvolupament, alguna gent no hi està d'acord, però jo crec que és cert. I amb l'Escòcia independent les relacions amb Londres encara milloraran més i anirem més lluny. El que provoca antipatia és que sovint als anglesos els diuen que els escocesos som uns mantinguts o subsidiats i els escocesos creuen que el govern de Londres fa tot el que pot per treure'ls els diners. En aquestes dues visions hi ha la base d'un antagonisme en l'estructura actual.


Creu que, de la mateixa manera, la independència de Catalunya posaria fi a la catalanofòbia i a les campanyes de boicot econòmic d'Espanya?

Si Escòcia controlés la seva recaptació i les seves despeses i Anglaterra fes el mateix ningú no es podria queixar mai més i hi hauria una relació d'entesa molt millor. A més, ja tenim la institució que ens permetrà desenvolupar aquesta relació entre Escòcia i Anglaterra, portar-la més enllà, el Consell Britànic-Irlandès. Aquesta organització aplega els dos governs sobirans del Regne Unit i Irlanda i els tres autonòmics de Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord, es reuneix regularment i té un secretariat. Aquest cos podria tenir fàcilment tres governs sobirans, afegint Escòcia al Regne Unit i a Irlanda, i només dos d'autonòmics, Gal·les i Irlanda del nord. Això ja ens dóna un context, un consell de les illes, on les nacions britàniques ens trobaríem per posar-nos d'acord en punts de benefici comú amb una relació basada en la igualtat.


Si Escòcia s'independitzés del Regne Unit, es convertiria automàticament en un nou estat membre de la UE, sense haver de seguir el feixuc procés d'ampliació com si fos Croàcia, Islàndia o qualsevol altre candidat?

Un escocès molt llest, Lord Mackenzie-Stuart, que era jutge sènior del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, defensava que en cas d'independència, Escòcia i la resta del Regne Unit tindran el mateix estatus jurídic davant de la UE. I ell estava en contra de la independència escocesa.


No tem un veto de Londres o de Madrid?

La idea que el Regne Unit pugui vetar Escòcia a la UE és un disbarat, perquè de la mateixa manera Escòcia podria vetar igualment al Regne Unit. De fet, ningú no vetarà ningú, la situació de Londres i Edimburg serà absolutament idèntica. I la raó és l'origen de la unió entre Escòcia i Anglaterra, que va ser un tractat internacional entre organitzacions i no el resultat de cap conquesta o incorporació. Quan dissolguem aquest tractat amb la independència, les dues parts tindrem els mateixos drets davant les organitzacions europees.


Però, políticament, necessitaran aliats.

Escòcia té molts amics arreu del continent europeu i la idea que la UE pugui denegar als escocesos el dret a l'autodeterminació és absurda, seria contradir molts dels principis sobre els quals es va fundar la Unió i això no passarà, segur. La decisió l'han de prendre els escocesos i el que haurà de fer la comunitat internacional és acceptar-la. Això no vol dir que ara totes les nacions sense estat s'hagin d'independitzar. Jo només puc parlar per Escòcia, Catalunya i la resta tenen el seu dret d'autodeterminació per prendre la decisió que considerin oportuna. Certament haurem de negociar el nostre dret de representació i arranjar els tractats, però negociarem des de dins de la UE. L'Escòcia independent no haurà de sortir de la UE per tornar a entrar, sinó que negociarem dins del context de la Unió. Heretem les obligacions del tractat d'adhesió firmat pel Regne Unit a finals dels setanta i això és un gran avantatge, perquè negociar des de dins és millor que fer-ho des de fora. Però també hi ha algun desavantatge, no ens agrada la política pesquera comuna, per exemple, hi desconfiem com molts altres països europeus, perquè creiem que està conceptualment equivocada. I no podrem negociar un canvi des de fora, sinó que haurem de començar a fer-ho des d'on som. Tenim el mateix dret a ser a la UE que qualsevol altre país europeu.


Quines serien les conseqüències que el 'no' guanyés el referèndum, quins són els riscos per a l'autogovern escocès?

Això ho hauran de decidir els escocesos. s evident que qualsevol referèndum pot acabar amb un 'no', però estic convençut que quan es doni als escocesos el dret d'elegir veuran que els beneficia votar ser un país independent. Jo com a primer ministre tinc dues responsabilitats: millorar el país i incrementar la confiança dels escocesos sobre la nostra capacitat d'autogovernar-nos i permetre'ls prendre aquesta decisió.


Què respon als partits unionistes quan defensen que el millor referèndum d'independència són les eleccions?

El referèndum és l'única via de fer un canvi constitucional substancial a Escòcia, que històricament té la sobirania del poble com a principi legal primari. En altres països pot ser diferent, però aquí que els escocesos exerceixin la seva sobirania en referèndum és l'única possibilitat. Els arguments són prou clars. Unes eleccions es poden decidir per un munt de coses, ja sigui perquè a la gent li agrada el primer ministre, cosa que entenc i és un bon argument. Però que t'agradi el primer ministre no vol dir necessàriament que creguis en la independència d'Escòcia, no vol dir que t'hi oposis però tampoc que necessàriament hi hagis de creure. També pot ser que no t'agradi el primer ministre i vulguis la independència. O et poden agradar les dues coses però pots preferir votar per un altre partit per lleialtat familiar o pel que sigui. Hi ha centenars de raons per votar un partit o un altre en unes eleccions generals, però en un referèndum només hi ha un motiu, si estàs d'acord o no amb allò que se't proposa.


Si aconsegueix convocar el referèndum d'autodeterminació, els escocesos hauran de triar entre el 'sí' o el 'no' a la independència o les paperetes de vot oferiran una tercera opció?

Som flexibles perquè estem intentant formar una majoria a favor de celebrar el referèndum, així que l'únic que demanem d'entrada és que la independència del país estigui a la papereta, tota la resta és negociable. Posem per davant la pregunta de 'sí' o 'no', la preferim, però si cal afegir una tercera opció per aconseguir el suport necessari no tenim cap problema, però s'ha de formular adequadament, de forma clara, no alguna cosa que algú hagi escrit al darrere de la papereta, una tercera opció que sigui seriosa, que plantegi un canvi constitucional. Triar entre tres opcions ja seria més que suficient, no crec que fos necessària una quarta. Som flexibles.


L'Escòcia independent conservarà la monarquia britànica?

La monarquia juga un rol com a símbol d'una unió social, i no pensem que sigui incompatible amb la independència. Evidentment seran els escocesos els que ho hauran de decidir, però no veig que sigui incompatible tenir un monarca constitucional, un rei o una reina dels escocesos que sigui alhora la dels anglesos, hi ha molts altres casos. La reina ho és de catorze països, com Canadà, Austràlia o Nova Zelanda, i són estats independents, que formen part de la Commonwealth. No hi ha absolutament cap raó per la qual Escòcia no pugui seguir tenint la reina i als seus successors com a caps d'estat. Té l'avantatge que emfasitza el principi d'una unió social, d'una història conjunta, d'un futur compartit.


Quina relació té el govern escocès amb el de la Generalitat?

Tinc una relació molt càlida i bona, quan hi vaig ser l'any passat vaig visitar el palau de la Generalitat i el president Montilla i vaig ser al Camp Nou per veure el Barça-Madrid, va ser fantàstic, tot i que em vaig sentir malament. Era un bon partit, el Barça va marcar als dos minuts, l'estadi sencer va entrar en erupció, cent mil persones van saltar per celebrar-ho i jo, que era a la llotja convidat per Joan Laporta, també vaig saltar, vaig trobar bé fer-ho. Però l'alcalde de Barcelona, que seia al meu costat, em va dir que era una mal educat celebrar un gol al costat de la directiva del Madrid, que no va saltar. No sé si vaig ser mal educat, però quan el Barça va marcar el segon jo vaig tornar a saltar. Llavors vaig entendre que el Barça és molt més que un club.


Quines lliçons pot aprendre Catalunya d'Escòcia?

Tenim una gran relació d'amistat amb Catalunya, com amb molts altres països, i es poden aprendre moltes lliçons, però cap polític no hauria d'interferir en la política interna d'un altre país, això no està bé, si no és perquè es tracta d'una qüestió internacional. La determinació democràtica del futur d'un país és una cosa que han de decidir els ciutadans d'aquell país i no cap estranger, tot i que siguin amics i benintencionats, no és el seu problema. s obvi que hi ha lliçons que Catalunya i Escòcia han de compartir i aprendre. En la meva visita a Catalunya em vaig quedar impressionat per la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, molt millor que l'escocesa, i la directora de TV3 em va dir que havia estudiat a Escòcia a la universitat i ara ha aconseguit una posició laboral millor que si s'hagués quedat a Escòcia, i això és una lliçó per a nosaltres. Els jocs olímpics de la Commonwealth, els tercers més importants del món, se celebren a Glasgow el 2014 i estem estudiant l'experiència de Barcelona '92 per preparar-nos per a aquesta oportunitat i repte esportiu. Els països amics ens poden ensenyar moltes lliçons sobre com conduir els nostres afers i l'economia, però no tenim dret a instruir. La meva amistat amb Catalunya és absoluta i participo com a observador en intercanvis culturals i econòmics, però de cap manera no puc interferir en els seus afers constitucionals.