La caverna mediàtica, amb La Vanguardia al capdavant, s'han pres molt malament que els prestigiosos Ruiz Zafón, Vila-Matas, Mendoza, Cercas o Marsé no siguin considerats literatura catalana per part de la Generalitat de Catalunya. Finalment, s'ha sabut destriar la seva incommensurable vàlua com a escriptors de primer nivell amb el fet que pertanyin, o no, a la cultura catalana. Però Bargalló no només s'ha vist criticat pel flanc espanyolista, sinó que també des de les pròpies files del catalanisme se li retreu "l'actitud a l'hora de gestionar la presència de la literatura catalana a la Fira de Frankfurt". Miri com es miri, la delegació catalana a Frankfurt estarà formada, exclusivament, per 130 autors que escriuen en català, entre ells Quim Monzó en la inauguració i Baltasar Porcel en la cloenda.
Josep Bargalló, per tant, ha acomplert una de les demandes històriques del catalanisme cívic i cultural: que els autors en català fossin els que representessin exclusivament la cultura catalana a la Fira d'enguany. Des de l'AELC a Òmnium Cultural o la CAL. Ningú ja recorda la poca presència que va tenir la literatura catalana a la fira de Guadalajara del 2004, on va quedar en un segon pla per la presència de grans autors catalans que escriuen en espanyol.
Bargalló, doncs, ha aconseguit una fita que amb Caterina Mieras es veia del tot impossible i, amb Mascarell, força improbable. Negociant amb habilitat, ha tornat la il·lusió als escriptors catalans, en un moment en què es començava a estendre la moda de dir que rebutjarien la invitació. Així mateix, ha tingut prou mà esquerra per trobar-se amb els escriptors en llengua castellana que resideixen a Catalunya i dialogar obertament amb ells, fins que s'ha arribat a la conclusió que el protagonisme institucional havia de recaure en els autors en llengua catalana. Molts d'aquests autors, de prestigi internacional i àmpliament reconeguts com a escriptors de primer nivell de la literatura castellana, van comunicar a Bargalló la seva intenció de retirar-se discretament del focus d'atenció i deixar que els autors catalanoparlants fossin els que representessin legítimament la cultura catalana a Frankfurt, en una actitud que els honora.
L'Institut Ramon Llull, a més, ha hagut de fer front a les reticències del PSC i ICV, que volien que a Frankfurt s'hi anés a explicar Catalunya tal com és (és a dir, bilingüe, segons el marc mental socialista), sense parar atenció en el fet que Catalunya no era la convidada de Frankfurt, sinó que ho era la cultura catalana, que va d'Ausiàs March a Pascal Comelade, passant per Ramon Llull, Joan F. Mira o Carme Riera. No pel fet que bona part de l'acció d'El Quijote succeeixi a Barcelona ja s'ha d'interpretar que forma part de la literatura catalana.
És per això que des de molts sectors culturals no s'entenen les crítiques realitzades pel president de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner, o per les posicions maximalistes de la CAL, que retreu que no s'ha actuat "amb prou diligència per posar de manifest que una literatura ve determinada per la llengua i que, per tant, no tenia cap sentit intentar encabir-hi autors catalans representants de la literatura espanyola. El fet que aquests autors hagin estat oficialment convidats -malgrat que hagin declinat anar-hi- és, a parer de la CAL, una mostra de cert tarannà acomplexat del Govern". En la mateixa línia de criticar pel sol fet de criticar, tot i que per motivacions diferents, s'han expressat la pràctica totalitat de mitjans de comunicació estatals, així com el president del Gremi d'Editors de Catalunya, Antoni Comas, que s'ha mostrat "molt decebut" amb Bargalló per la selecció d'autors.
Malgrat les crítiques rebudes per totes bandes, l'organització de la Fira del Llibre de Frankfurt entén perfectament l'argumentació presentada per l'Institut Ramon Llull i se la fa seva, fins al punt que el director del certamen, Juergen Boos, va exposar: "Els escriptors que volem tenir aquí són els que no coneixem, els que escriuen en català". Per si no n'hi havia prou, el cònsol alemany a Barcelona també ha desautoritzat públicament la tergiversació practicada per La Vanguardia, puntualitzant que és la cultura catalana la convidada a la fira, no pas Catalunya, dos conceptes clarament diferenciats i que Josep Bargalló i el seu equip han tingut del tot clar.
