“Carácter español”, “irrebatiblemente española”, “La Caixa es española” i fins una desena de vegades ho va repetir el president de l’entitat financera, Ricard Fornesa. Darrerament, el Grup La Caixa ha estat assetjat per l’anticatalanisme ferotge, especialment arran del llançament de l’OPA host “Carácter español”, “irrebatiblemente española”, “La Caixa es española” i fins una desena de vegades ho va repetir el president de l’entitat financera, Ricard Fornesa. Darrerament, el Grup La Caixa ha estat assetjat per l’anticatalanisme ferotge, especialment arran del llançament de l’OPA hostil de Gas Natural -on La Caixa n’és accionista de referència- sobre l’espanyola Endesa, comandada per Manuel Pizarro. Però La Caixa ha tornat fort a l’escena amb la polèmica pel perdó dels deutes crediticis a partits polítics, que incrementen els motius perquè aquesta entitat aparegui a la llista d’empreses a boicotejar que circulen per Internet. Davant d’aquest “assetjament”, el president de La Caixa ha volgut sortir a deixar clar que l’entitat és espanyola. A Catalunya, ben pocs posarien la mà al foc per la catalanitat estricta de l’entitat, que recordem-ho, fou presidida per Samarach, gens sospitós de nacionalisme català, és clar. Sigui com sigui,  La Caixa, avergonyida, ha tret pit de la seva espanyolitat, una reacció  gens excepcional en el món empresarial català.   El president Pujol fa uns dies es va referir a “com veníem el país per quatre ampolles o quatre teixits”. Ara hi podríem afegir per quatre llibretes d’estalvi o quatre autopistes. Catalunya no sols sembla que ha perdut la seva burgesia nacional sinó que s’ha quedat sense executius i gestors de mentalitat catalana. El ridícul de Ricard Fornesa no l’ha fet mai ni la burgesia basca de Neguri, que sempre ha sabut mantenir una certa dignitat nacional. La Caixa ha descatalanitzat els seus serveis informàtics i realitza una obra social desnacionalitzada i acultural -en referència a la cultura del seu país-, i ara sols faltava que renunciés a la seva catalanitat, o se n’avergonyís. Aquesta postura confirma el temor dels sectors mobilitzats per al nou Estatut que estan convençuts de la nulla aportació d’una suposada burgesia nacional avui ja inexistent i d’entitats com el Cercle d’Economia o la Cambra de Comerç, que tampoc s’han mogut en defensa del nou Estatut. Les paraules de Jordi Pujol, repetim-ho una vegada més, així com les de Josep Bargalló, han fet reaccionar amplis sectors de com Catalunya s’està quedant sense una classe econòmica i financera fidel al país.