La conferència del líder del PP Mariano Rajoy ‘Sabem on anem?’, programada fa uns quants mesos, abans que la notícia de la OPA de la Caixa acaparés tota l’atenció mediàtica, no va resultar tan plàcida com el popular esperava. I si hagués sabut tot el que havia de venir, potser hauria fet mans i mànigues per escapolir-se’n. Manuel Cuyàs li dedica la crònica al diari El Punt ‘Ni opa ni Estatut ni res’. La intencionalitat de la pregunta de Ricard Fornesa, president de La Caixa, ¿oi que no és certa la impressió que tenim segons la qual el PP troba que “La Caixa”, quan llança l’opa, es mou per interessos partidistes i que és una entitat que vol destruir Espanya? No va aconseguir res més que un trist “com totes les caixes catalanes” no deixa de ser una entitat “susceptible d’influència política”. Pel que fa a la destrucció d’Espanya, la responsabilitat serà dels polítics catalans que fan l’Estatut i de l’Estatut mateix, si s’aprova. Sembla que va intentar argumentar la resposta, no només amb arguments generalistes, sinó amb d’altres més claus, el PP no donarà suport a l’OPA en nom de la lliure competència i l’abaratiment de l’energia i, evidentment tampoc no donarà suport a un estatut “intervencionista, identitari, sobiranista i que vol controlar fins i tot els somnis dels catalans”. Sembla que els empresaris catalans que eren a la xerrada, van aplaudir, no amb excés, però van aplaudir. Miquel Roca reia per sota el nas.
