En el món de l’etiquetatge dels productes a casa nostra s’han produït alguns fets destacables recentment. La Fageda SCCL ha estat l’empresa guanyadora del premi ACCID-Òmnium, atorgat a l’entitat que ha sobresortit en al potenciació i l’ús del català en l’àmbit empresarial. I per això ha estat felicitada també per la Plataforma per la Llengua. Des dels seus inicis, el 1982, La fageda etiqueta tots els seus productes en català i ha estat, per tant, una empresa pionera en responsabilitat social, respecte als consumidors i als seus drets lingüístics. Aquests dies cal destacar també el canvi d’actitud d’IKEA, que finalment ha accedit a oferir al consumidor català el seu catàleg en la nostra llengua, sent així el primer cop que l’empresa sueca l’edita, en forma impresa. Això ha estat possible, per una banda, per les moltes demandes que ha rebut per part del consumidor català i, per altra, pel conveni signat enguany amb el Govern, segons el qual es compromet a acomplir íntegrament la Llei de Política Lingüística. Ja és gros, però, que això sigui l’excepció i que aquesta llei sigui coneguda per les burles constants què en fan moltes empreses. IKEA s’ha compromès a anar incorporant la llengua catalana en els àmbits que marca la llei, tot i que la Plataforma ja li ha demanat que vagi més enllà i adopti també el català en l’etiquetatge i embalatge dels seus productes, en les instruccions de muntatge de mobles i en el web, a fi d’equiparar el tracte vers el client català a la resta de clients de comunitats lingüístiques comparables on actua IKEA. Tornant al món dels lactis, la nota negativa i més botiflera continua trobant-se en empreses com Danone, Nestlé i Pascual, que acumulen la major part del mercat i segueixen negant-se a etiquetar també en català, tot i que a la resta d’Europa ho facin en les diferents llengües d’estats plurilingües i per llengües més petites que la catalana. Danone, per exemple, fundada el 1914 a Barcelona, etiqueta a Europa per a 14 comunitats lingüístiques més petites que la catalana.