Sospito que aquesta és la via triada per les clavegueres de l'Estat i els seus abocadors per intentar debilitar el moviment independentista (per altra banda, escrupolosament transparent i democràtic!). Només així s'entén la intensitat amb què l'Estat persegueix el president Pujol i la seva família, justament ara (quan segons antics fiscals l'Estat havia prevaricat, fent la vista grossa durant anys); tot i que resulta ridícul l'intent d'associació, per part de Montoro (i els seus companys), entre l'etern autonomista Pujol i l'independentisme actual. En concret, afirmar que Pujol s'ha "convertit en un capdavanter de l'independentisme" és, encara més que fals, simplement patètic.

Les diverses portades de diaris nacionalistes de Madrid, i l'associació Manos Limpias, ataquen l'Assemblea Nacional Catalana a base de la lectura (suposo que per part de funcionaris dels quals paguem el 21% del sou) de les actes, públiques, de l'Assemblea!
Hem d'exigir a la majoria parlamentària que no retardi l'exercici a les urnes del dret universal a la llibertat d'expressió"
La previsió, m'imagino, és que si es convoca la consulta del 9 de novembre, l'endemà (i encara abans que se'n tramiti un previsible recurs davant el Tribunal Constitucional) l'Estat iniciarà en diferents fronts una ofensiva per bloquejar els comptes tant de Convergència com de l'Assemblea, i deixar-los sense poder disposar dels recursos necessaris per a la campanya a favor dels Sí algun dels principals agents.

Malgrat l'intent de xantatge personal i societal per part de l'Estat, presagiada per Manuel Cuyàs fa més de dos anys, hem de tenir clara, com deia Elisenda Paluzie fa escassament un mes (1/8/2014), que "la independència de Catalunya en darrera instància dependrà de la determinació del poble de Catalunya i dels seus dirigents, i de la seva disposició a assumir riscos."

Arribo a tres senzilles conclusions. Primer, hem de resistir amb totes les forces els esforços de l'Estat per dividir-nos (segurament en els fronts descrits per Ramir de Porrata-Doria). Segon, hem de donar suport a l'espècie de Marató democràtica que recapta recursos per poder demanar el Sí+Sí especialment en sectors que (i malgrat la munió de raons que s'han anat posant al seu abast) encara dubten: la històrica, èpica campanya Ara És l'Hora. Per últim, i a la vegada, hem d'exigir a la majoria parlamentària que no retardi l'exercici, a les urnes, d'un dret universal, la llibertat d'expressió, que tenim tots els ciutadans de Catalunya.