En tot el procés que estem seguint cap a la decisió sobre el nostre futur, és a dir, cap a la capacitat de decidir si volem constituir un estat independent, hi ha incerteses respecte a la conveniència dels passos que es van fent però també hi ha objeccions que teòricament no s'aguanten.
Dir, per exemple, que el fet de convocar eleccions pel 27 de setembre té l'inconvenient de convertir tots aquests set mesos en campanya electoral, com si això fos un disbarat i en canvi hom es pregunta si el fet que estigui establert que s'han de convocar eleccions cada quatre anys i, per tant, que les properes eleccions generals siguin la propera tardor, ¿no és convertir aquest mig any que manca en període electoral? Només cal veure com s'està movent el PP i el PSOE i, no cal dir, el partit nou Podemos com per veure que ja estan pensant i treballant de cara a aquestes eleccions.
Altra cosa és, com ja hem ressaltat varies vegades, si hauria estat millor convocar les com a plebiscitàries el proper mes de març i treballar per poder fer les eleccions "normals" la tardor del 2016, com segons el calendari electoral tocava, després d'haver treballat durant els divuit mesos que haguéssim tingut en els passos concrets que requereix la independència.
La darrera actitud del poder judicial en el cas del jutge Santiago Vidal és una mostra més de que estan disposats a tot"
Però, en fi, la situació actual és aquesta i cal continuar treballant per tal que la mobilització popular no decaigui després de veure, com ja suposàvem, que el poder central espanyol, a través dels seus diversos instruments juridico-polítics, farà el possible que frenar el procés i per desaminar la ciutadania catalana. La darrera actitud del poder judicial en el cas del jutge Santiago Vidal és una mostra més de que estan disposats a tot, fins i tot a exhibir grollerament el propi desprestigi professional i polític.
No ens cansarem de insistir-hi. Cal mantenir la unitat de totes les forces socials i polítiques que estan a favor del dret democràtic de poder decidir el futur polític del poble de Catalunya. Ja sabem que els programes polítics dels partits són diferents. Per això existeixen. També sabem que compartim la necessitat de mantenir les conquestes que després de la segona guerra mundial varen fer avançar Europa cap això que se'n va dir l'estat del benestar, és a dir, la voluntat de garantir per tothom la sanitat, l'educació, les pensions i, a ser possible, l'habitatge.
Però això no priva de que vagin unides, en el cas de Catalunya, totes les forces que creuen en el l'exercici previ del dret a que aquests programes es puguin decidir des de la institucionalització de la sobirania del nostre país si aquesta és la voluntat de la majoria dels seus ciutadans.
