Hem sentit dir moltes vegades, per exemple, que la dreta, a l'hora de la veritat, es posa d'acord malgrat les aparents discrepàncies que volen mantenir respecte del tema nacional.

El Partit dels Socialistes de Catalunya, per exemple, posen en el mateix sac a Convergència Democràtica i el Partit Popular cada vegada que mantenen una posició semblant pel que fa les mesures que cal prendre respecte a la crisi econòmica que estem patint.

Al mateix temps, però, observem que quan es tracta de portar a terme el ja famós pacte fiscal, hi ha coincidència entre el PSC i el PP respecte a que cal respectar el paper de la LOFCA, contrariament al que posen en dubte la resta de forces polítiques catalanes d'un cert gruix, des de Convergència fins a Iniciativa. Tot plegat confirma allò que alguns repetim des de fa anys.
Cal que hi hagi un acord que superi la clàssica diferència entre dretes i esquerres"
Els partits polítics poden representar maneres diferents de respondre socialment a les necessitats dels ciutadans però, respecte al marc institucional a partir del qual s'han de portar a terme aquestes polítiques, cal que hi hagi un acord que superi la clàssica diferència entre dretes i esquerres. La prioritat està llavors en el reconèixement o no de la facultat de decidir de Catalunya com a nació, representada democràticament en el seu parlament.

Tot i defensar els avenços socials que va propugnar la socialdemocràcia europea des de la segona guerra mundial amb l'instauració progressiva del que s'ha anomenat l'Estat del Benestar, és a dir, la garantia de l'accés a l'educació, la sanitat i les pensions per a tothom (quedava pendent l'habitatge?), cal tenir en compte aquest marc institucional de base, sobretot quan Cataunya és castigada amb un espoli fiscal sense precedents a Europa que priva, justament, de portar a la pràctica els principis que han estat patrimoni del que es coneix, clàssicament, com l'esquerra.