En la seva interpretació del projecte independentista han volgut imposar la idea que la participació popular no ha mobilitzat una majoria de ciutadans de Catalunya perquè la xifra de manifestants és molt inferior a la que comptabilitza el cens demogràfic.

Han insistit en la necessitat d'atendre els problemes reals de la gent com si la proposta de crear un estat nou fos una distracció i amaguen els estudis econòmics que demostren que les retallades en els serveis públics són conseqüència de la injustícia fiscal que pateix Catalunya. Busquen obsessivament casos de corrupció de polítics catalanistes per demostrar que l'autogovern i els seus dirigents tenen com a prioritat enriquir-se i que utilitzen les institucions pròpies com una coartada per obtenir la impunitat.

La colonització intel·lectual i afectiva s'ha mostrat especialment eficaç en el cas de l'expresident Jordi Pujol. L'agressivitat espanyolista ha manipulat els mitjans de comunicació i ha mobilitzat els ficticis grups de la societat civil contraris a la independència de Catalunya per inflar desmesuradament la culpabilitat de l'expresident. La humiliació de l'expresident és utilitzada per afeblir un partit, una institució i un país que volen desarticular.
No hi ha cap prova que el procés cap a la independència s'hagi afeblit"
La filtració de l'interrogatori a l'expresident de Catalunya per part del dirigent de Manos Limpias desacredita la pretensió ètica d'aquesta organització i manifesta que està al servei d'una estratègia de guerra. Afortunadament moltes persones sensates, partidàries de fer justícia, han descobert que volen condemnar Jordi Pujol pel que representa més que pels seus possibles delictes.

Un altre exemple de colonització de les idees i dels sentiments dels catalans independentistes és presentar l'emergència de noves formacions polítiques poc favorables al dret a decidir com una prova de la crisi del procés independentista.

Volen fer creure que la febre per la construcció d'un estat propi ja ha passat i que el futur que ara mobilitza és "Podemos" i altres propostes alternatives. O insisteixen en la urgència de canviar els partits que ara governen a Espanya, a Catalunya i als ajuntaments per forces i coalicions d'esquerres i relativitzar els alliberaments nacionals. Però no hi ha cap prova que el procés cap a la independència s'hagi afeblit. Fins i tot pot passar que les immadureses d'alguns líders polítics suscitin més fermesa de la societat civil. I esperem que les noves formes de colonialisme fracassin.