El govern del PSOE no es va adonar de la gravetat de la crisi econòmica internacional que havia d'afectar també l'estat espanyol. S'ha limitat a aplicar les mesures imposades des de les estructures europees i ja ha convocat eleccions anticipades.
És probable que hagi de cedir el poder al PP, un partit polític que no sembla més intel·ligent en matèria econòmica i que mai ha trencat amb les seves contaminacions ideològiques franquistes. El PP es caracteritza per un espanyolisme agressiu contra les nacions perifèriques, per una sensibilitat democràtica feble i per una filosofia econòmica incompatible amb les necessitats actuals de regulació i de canvi de model de desenvolupament.
A Catalunya el PSC segueix ancorat en uns tics anticonvergents que dificulten la governació de la Generalitat i faciliten un protagonisme del PPC que és molt negatiu pel país. En el camp de la llengua, de l'autogovern i de la cohesió social, el poder que ha aconseguit el PPC tindrà conseqüències greus. ERC no ha analitzat encara prou bé les raons dels seus fracassos electorals recents. Encara hi ha dirigents del partit que proposen accentuar l'esquerranisme quan el que desitgen els seus potencials electors és que no subordinin la defensa de la nació a cap altra orientació. ICV que vol connectar amb les propostes polítiques emergents segueix sense veure que defensar el marc nacional català amb aliances interpartidistes donaria més credibilitat al seu progressisme.
Cada vegada que s'anuncien eleccions es poden repetir els errors de jugar massa seriosament el joc marcat pels poders de la metròpoli. A Catalunya hauríem de poder participar-hi per defensar junts el nostre alliberament nacional i aparcant les rivalitats partidistes que consoliden el nostre estatut colonial.