El projecte de reforma del Tribunal Constitucional escandalitza no solament la majoria de l'opinió pública de tarannà democràtic sinó també els especialistes en dret constitucional que creuen en el caràcter saludable de la separació de poders dels estats moderns i en la necessitat de
Barcelona ·
lleis fonamentals tècnicament ben fetes i homologables internacionalment.El projecte presentat pel Partit Popular es proposa, descaradament, convertir el Tribunal en un instrument repressiu contra les persones i les institucions que promouen, de manera pacífica i democràtica, la independència de Catalunya.
És una violència gravíssima establir un ordre jurídic que subordini legalment la democràcia als interessos dels poders que s'han apropiat de l'estat"
L'estat espanyol es nega a negociar políticament el dret a l'autodeterminació i, malauradament, opta pels mètodes violents. Ja és una expressió de violència la progressiva asfíxia econòmica imposada a Catalunya i defensada com si fos una solidaritat raonable. Ja és una violència l'ocultació de la realitat catalana per part dels seus mitjans de comunicació que exclouen sistemàticament les opinions favorables a la independència de Catalunya. Ja és una violència utilitzar els serveis secrets de l'estat per difondre informacions desmesurades o falses sobre la corrupció dels polítics favorables al procés català. Però és una violència gravíssima establir un ordre jurídic que subordini legalment la democràcia als interessos dels poders que s'han apropiat de l'estat. És evident que volen presentar la seva violència com un mèrit electoral a les properes eleccions generals espanyoles.
La qualitat democràtica a Espanya pot patir una regressió notable si els seus ciutadans consideren acceptable la via violenta per resoldre la reivindicació catalana. La violència contamina la vida política i pot liquidar la democràcia. Potser els líders del Partit Popular espanyol només havien acceptat la democràcia com una operació cosmètica que permetia mantenir els principals dogmes de la ideologia política de la dictadura. Espanya necessita dirigents que desacreditin el camí de la violència. Des de Catalunya s'ha d'avançar cap a la independència, com fins ara, amb comportaments exquisits de no violència i esperit democràtic.