S'acaba de celebrar al Parlament Europeu unsimposi amb el títol d'aquest article, organitzat per l'Aliança Lliure Europea (EFA), l'organització per a les nacions i pobles sense representació (UNPO) i el Centre Maurits Coppieters. N'han estat els amfitrions els flamants eurodiputats Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall.

David McCrone de la Universitat d'Edimburg, sociòleg i defensor del sí, diu que les promeses fetes a darrera hora pels principals partits unionistes (i percebudes com a creïbles), per contrarestar les darreres enquestes que auguraven un sí en el referèndum, i que han decantat el vot conjuntament amb el foment de la por --molt estesa-- al canvi, obren la capsa de Pandora al Regne Unit.
M'ha complagut explicar, davant un públic europeu, les iniciatives que han permès que Catalunya tingui davant seu la més important oportunitat en tres-cents anys"
Les ofertes creen un autèntic "guddle", per servir un mot escocès. A la vegada, ha insistit en què cal definir, per endavant, quins seran els criteris -com ara els llindars de participació o de votació- per poder considerar els resultats com a legítims.

Tant Koen de Feyter (U. d'Ambers) i Dirk Rochtus (U. de Lovaina) consideren que tant el dret internacional com la Unió europea són, al cap i a la fi, pragmàtics i que el que compta és el control efectiu del territori: tota una lliçó per a nosaltres. De Feyter ha remarcat que sovint se cita erròniament el criteri de la "integritat territorial" que regula només la relació entre Estats, i no pas processos de secessió interns.

En definitiva, Rochtus i després Ernest Maragall han incidit en el fet que estem parlant de processos d'aprofundiment de la democràcia, d'acostament dels sistemes de presa de decisió. I que, en el cas de les minories com ara les nacions sense Estat, més que un dret aquesta tendència un autèntica obligació.

Per la meva banda, m'ha complagut tenir l'ocasió d'explicar, davant un públic europeu, les diferents iniciatives que han permès, des de la base social, que Catalunya tingui davant seu la més important oportunitat dels darrers tres-cents anys d'esdevenir lliure.