L'atur, les retallades en els serveis socials, les rebaixes salarials i el progressiu afebliment de la societat del benestar s'han de resoldre a nivell europeu i amb una alternativa seriosa a la subordinació de Catalunya als interessos espanyols.

Simular que el Parlament i el govern tenen poders reals sobre l'empobriment de la societat és una falta d'honestedat o un joc que amaga altres agendes polítiques. En aquestes circumstàncies, debatre el tema de la pobresa al Parlament es converteix necessàriament en una exhibició inoportuna de rivalitats partidistes i en una culpabilització injusta del govern.
El Parlament hauria de fer evident la majoria política que ja no accepta que mesures efectives contra la pobresa li estiguin vetades per l'estat"
Proposar, per exemple, que el govern, en lloc de pagar els interessos del deute dediqui aquesta part del seu pressupost a pal·liar la pobresa manifesta la deriva demagògica del debat. També facilita que els partits espanyolistes facin sentir la seva veu per denunciar, sense fonament, que la sensibilitat i els recursos que s'haurien de concentrar en el combat contra la pobresa s'orienten a favor del procés sobiranista.

Amaguen, amb mala intenció, que la independència de Catalunya és necessària, entre altres raons, per tenir capacitat d'incidència en la lluita per un altre paradigma econòmic allunyat del que regeix en una Espanya còmplice de les ideologies neoliberals. En el moment actual, el Parlament hauria d'expressar-se per fer evident la majoria política que ja no accepta que mesures efectives contra la pobresa li estiguin vetades per l'estat espanyol. Aparentar que és un Parlament lliure és fer un mal ús de la institució.