Si mirem la definició que en dóna el diccionari de la llengua catalana de l'IEC, tenim que autoritat és  el 'poder d'imposar-se a l'opinió dels altres pels mèrits, per la superioritat, per una bona reputació, etc.' –no cal dir que el subratllat és meu! Quan l'autoritat s'ha d'imposar és que alguna cosa falla.

Sovint costa de veure i encara més d'acceptar l'autoritat en determinat poder polític, a causa de certes actuacions  que desmereixen  els seus protagonistes i que afecten severament els ciutadans. Cada vegada més estem instal·lats en una manera de fer política en què sembla que tot s'hi val i que fins i tot es pot governar a la contra, anteposant l'interès personal al col·lectiu.

Només que repassem el menú que ens ha servit aquestes darreres setmanes el govern del PP, n'hi ha per llogar-hi cadires. Actituds i declaracions que ratllen el cinisme del ministre Montoro en qualssevol dels temes en què gosa opinar. Té la gosadia en pocs dies de dir que publicarà les balances fiscals, després que no, que hi ha gent dolenta que les llegiria malament i en trauria profit electoral –ell no!--, per acabar dient que les publicarà, segurament perquè ni els 'experts' triats per fer  aquell càlcul tan personalitzat que es volia treure de la màniga no s'hi han vist amb cor. Es tracta d'una actitud feudal, de pensar que les balances fiscals o la informació és seva, particular, i que ell és el senyor que les administra per als seus pobres súbdits, incapaços d'entendre res. Una bona lliçó d'incompetència!

Ben a prop seu, el ministre Ruiz Gallardón ens surt amb un problema que no calia: la reforma de la llei sobre l'avortament. No n'hi ha prou que tot el país li digui, fins i tot els del seu partit i la Comunitat europea. Ell, dali que dali! Fugida endavant!

I no parlem del ministre Wert, la cirereta d'un pastís que tufeja prou. Encaparrat a fabricar problemes falsos, com el de la llengua a Catalunya, i a tots els territoris de parla catalana, sí, de parla catalana. O el de l'educació a tot l'Estat amb la LOMCE. Gran reforma la que proposa. Un retrocés de més de 50 anys, per ser benèvols!
Per què els hem de reconèixer com a autoritat si no demostren tenir ni una de les qualitats requerides?"
Si baixem a la política municipal, quedem-nos només amb els fets de Burgos i l'intent forçat de construcció d'un pàrquing amb un pressupost astronòmic, mentre al mateix barri es tanquen serveis primordials que, a més , costen xifres irrisòries.

El PP té un deliri malaltís per crear problemes on no n'hi ha, per amagar que està vivint un dels índex de corrupció més gran de la història  d'Espanya. I va encenent irresponsablement focs que poden escampar-se més del compte i que fins i tot un vent imprevisible els pot socarrimar, a ells. Aquest deliri el porta a no concentrar-se en cap estratègia política que asseguri als ciutadans que s'està fent alguna cosa que pugui salvar-nos de la crisi econòmica i moral on ens han instal·lat.

És més, com si fóssim al final de l'imperi, corren a desfer tot allò que s'ha construït amb un gran esforç les darreres dècades i ho maquillen fabricant-se enemics, creant un discurs d'intransigència i d'intolerància, quan no de pur cinisme, per poder dir, és clar, que el dolent és sempre l'altre.

I em pregunto: on són els mèrits, la superioritat i la reputació que ha de tenir l'autoritat? Per què els hem de reconèixer com a autoritat si no demostren tenir ni una de les qualitats requerides? Plantegem-nos si no cal començar a fer menys cas de tot el que promouen i diuen i anar a la nostra, si no hem de marcar distàncies i reconèixer –només-- l'autoritat guanyada i denunciar la falsa autoritat, l'autoritat imposada.