El sector econòmic i empresarial, d'una banda, i el sector internacional, de l'altra, són els que resten en l'ambigüitat pel que fa referència al procés sobiranista que tenim en marxa. Cal matisar, això no obstant, que el sector econòmic és divers i que una cosa són les posicions dels que tenen càrrecs a organitzacions estatals --com és el cas del senyor Rosell-- que, entre d'altres coses, volen preservar el seu càrrec, i de l'altra són les empreses concretes que tenen por que es produís la pèrdua del mercat espanyol, encara que en alguns casos hi ha almenys dos matisos a introduir en el plantejament.
En primer lloc que l'exportació ha crescut a Catalunya en els darrers anys segons diuen els experts. I en segon lloc que, també segons els experts, els possibles boicots a la producció catalana durarien molt poc temps perquè al final el que s'imposa és el que reclama la rendibilitat i el negoci (la pela és la pela). I en aquets aspecte no hi ha fronteres ni reserves psicològiques.
En el sector internacional també cal distingir entre la posició oficial, que no vol enemistar-se amb cap estat constituït i membre de la Unió, encara que se salti els principis democràtics aprovats per organismes internacionals com és el cas del dret a l'autodeterminació, i, per tant, no vol intervenir en els afers "interns" dels estats membres.
Aquesta també torna a ser la posició oficial encara que el que podríem dir "en privat" reconeguin que la Unió Europea ha de ser alguna cosa més que "un mercat comú" en tots els ordres, i que caldrà que defensi realment els valors democràtics com a patrimoni específic europeu, generat en un procés llarg i costós i que caldria que servís d'exemple per a la resta del món.
