Europa ha d'intervenir. No vull semblar melodramàtic. No és que demani que Europa enviï els tancs per garantir l'exercici del dret democràtic dels catalans de manifestar la seva voluntat sobre el futur de Catalunya (democràtic i universal) o, com en el cas d'Escòcia, de decidir el seu futur. Però queda molt clar que els contraris a la dissolució d'Espanya (segons ells mateixos: "España sin Cataluña no sería España", va reconèixer a Roma un ministre del govern espanyol) estan fent servir la Unió Europea com a arma contra els catalans.
És una arma fàcilment desmuntable com veurem, però el tema de la UE de moment fereix força. L'estudi "experimental" del CEO "Mesura de les identitats" ha estudiat com afectarien el vot en el referèndum per a la independència cinc factors diferents. El més potent, el que més fa canviar el vot anunciat dels enquestats, és la continuïtat dels catalans dins de la UE. S'hi refereixen dos dels deu escenaris hipotètics que planteja el qüestionari, en termes oposats.
En un cas, "La UE adverteix que... Catalunya en quedaria automàticament for. Un cop constituït el nou estat, hauria de demanar l'ingrés a la UE, però aquest podria ser vetat per qualsevol dels 27 estats membres, com ara Espanya o França, entre d'altres". En l'oposat, "La UE reconeix que... Catalunya es mantindria provisionalment dins dels tractats europeus mentre es troba, com s'ha fet altres vegades, la solució legal per l'ingrés del nou estat com a membre de ple dret de la Unió". Entre el primer i el segon, el SÍ pujaria onze punts i el NO en baixaria dotze. Fins i tot en l'escenari "negatiu" la determinació dels catalans que diuen que votarien és clarament favorable (de quasi 9 punts). Però la importància del tema, a l'hora de predir un vot, és innegable.
Per tant, Europa ha d'intervenir. No pot ser que es deixi utilitzar per influir en l'opinió de la gent. Les diferents opinions expressades per comissaris europeus evidencia l'impacte de la diplomàcia espanyola sobre les declaracions públiques que, en tres o quatre ocasions pel cap baix (Reding, Almunia, fins i tot Barroso, han estat rotundament capgirades pels mateixos comissaris.
Quedant-nos fora de la Unió, la Catalunya independent viuria tan bé com ara, o millor"
Sort del comissari Johannes Hahn que demana que el tema es debati de forma més relaxada! I sort també dels múltiples especialistes que diuen que no interessa gens a la UE que Escòcia, Catalunya (i encara menys, Flandes) siguin expulsats de la Unió, i creuen que actuarà per sentit comú (i no faria cas d'eventuals intents de revenja estil hidalgo). Entre ells, Sir David Edward, Graham Avery, Roland Vaubel o Yves Gounin. Entre els arguments poderosos, un que recorda Vaubel: Catalunya és des de fa anys un important contribuent net a les arques de la Unió! Al costat d'aquests, gairebé fan pena els intents recents d'espantar el galliner -en un castellà sospitosament irreprotxable!-, donant totalment per suposat un escenari d'expulsió de la Unió.
La Unió Europea ha d'intervenir. Entre altres raons, perquè quedant-nos fora de la Unió (i per tant amb cost zero per a Catalunya), i només negociant la continuïtat de Catalunya a la zona euro (o, amb moneda pròpia, establint com Dinamarca un acord en el marc del Sistema Europeu de Bancs Centrals) i entrant a l'Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA) al costat de Noruega i Suïssa entre altres, i a l'Espai Econòmic Europeu, (o bé, fins i tot, negociant un acord amb la UE, com fa Kosovo), la Catalunya independent viuria tan bé com ara, o millor. Andorra és un altre precedent interessant, i proper: té amb la UE una unió duanera amb clàusula de nació més afavorida entre el Principat i la UE; i rep el tractament d'Estat membre de la UE en matèria de comerç de béns manufacturats (però no agrícoles).
A més, seria important que Catalunya s'adherís, com ho han fet Noruega i Suïssa, als Acords de Schengen. I tot això, durant un període de transició que descriu el politòleg alemany KaiOlaf Lang, a la revista de l'Institut Alemany de Política i Seguretat Internacional, durant el qual Catalunya no seria formalment un estat membre de la Unió, i en canvi els ciutadans catalans continuaríem tenint tots els drets com a ciutadans de la Unió.
La Unió Europea ha d'intervenir doncs, per interès propi, com explica Martí Anglada de forma brillant a "La mirada europea sobre Catalunya" (vídeo): amb els acords escrits, Catalunya podria perfectament continuar la seva expansió comercial cap a la resta d'Europa, compartint un espai de lliure moviment de persones, productes, serveis i capital... sense haver de pertànyer a la Unió i per tant, sense haver de fer-hi l'actual contribució neta.
