Els mecanismes repressius de l'estat espanyol han fet impossible una consulta democràtica volguda per la majoria dels ciutadans de Catalunya, per partits polítics diversos i preparada pel govern de la Generalitat. Espanya ha subordinat els valors democràtics a la permanència d'unes estructures polítiques envellides i controlades pels grups de poder hereus de la dictadura.
Pensen, equivocadament, que impedint la consulta desarticulen el moviment favorable a la creació d'un nou estat català a Europa. Els comportaments autoritaris i agressius dels poders espanyols confirmen la necessitat de la independència de Catalunya i estimulen un projecte de sobirania que permeti viure al marge d'ideologies dogmàtiques, de prioritats equivocades en les polítiques econòmica, ambiental i social, d'alts nivells de corrupció, i de menyspreu de la diversitat cultural i lingüística.
La consulta tenia com a objectiu mesurar amb les urnes la magnitud de l'opció sobiranista i, de manera més precisa, de la força del projecte independentista. Tancada aquesta via, l'estratègia actual ha de focalitzar-se en successives convocatòries electorals que permetin al Parlament de Catalunya i al govern de la Generalitat tenir la legitimitat necessària per liderar un procés transparent de transició cap a la independència, amb un diàleg obert amb Espanya però no condicionat per la seva legalitat, acompanyat internacionalment i amb un suport popular com el que ha canalitzat fins ara l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.
L'estratègia actual ha de focalitzar-se en successives convocatòries electorals que permetin al Parlament i al govern tenir la legitimitat necessària per liderar un procés transparent"
La nova estratègia ha de tenir com a protagonistes principals els partits polítics inequívocament independentistes, amb candidatures electorals conjuntes o separades, que explicitin clarament l'objectiu de la independència. Els ciutadans contraris a la independència o partidaris de terceres vies han de votar partits que representin aquestes altres posicions.
La proposta pel dret a decidir hauria de quedar substituïda per una proposta de lluita electoral, sense ambigüitats, per la independència. El mapa dels partits polític catalans s'hauria d'ajustar a la nova estratègia post 9 de novembre. Hauria de quedar clar quines formacions volen formar part del bloc per la independència. Les campanyes de la societat civil haurien de focalitzar-se en l'ajuda als votants a determinar el seu vot però no poden suplir les responsabilitats que corresponen als partits polítics i a les institucions.
El conjunt de la societat i els mitjans de comunicació haurien de facilitar el debat sobre els avantatges i limitacions de cada proposta. S'hauria de poder fer amb respecte mutu i bon humor. Sembla que deixar enrere les anàlisis massa optimistes i la suposició d'un procés de curta durada, aportaria les necessàries garanties de credibilitat i de realisme al gran procés de la vida política catalana.