Doncs sí! Si alguna cosa ha caracteritzat aquesta etèria i quasi indesxifrable convocatòria del 9-N del 2014, sí, 300 anys després de l'heroica resistència barcelonina tant oportunament descrita per Victus, ha estat l'origen cívic, ciutadà i republicà, genuïnament republicà, del moviment pro-consulta.
Un moviment que ha fet possible mobilitzar, no només la ciutadania, sinó la consciència col•lectiva d'un país que des de fa anys, s'ha expressat tossudament contra un sistema polític i institucional que considera caduc i totalitari. Un sistema institucional, judicial i polític en un estat que, amb la mateixa tossuderia però en la direcció oposada, vol controlar i avortar la voluntat d'aquesta ciutadania.
La nostra no és una lluita versallesca aprovada o desestimada per les eternes pugnes d'interessos que es disputen les elits extractives del poder polític de l'estat espanyol. És, i s'ha repetit aquí i a fora d'aquí, un moviment ciutadà, renovador, pacífic, democràtic, plenament constituent. El moviment quantitativament més important a I'Europa occidental des de la caiguda del mur.
La llibertat no és un estat d'ànim inoculat per un titular, ni una sentència escapçadora de drets. La llibertat és un dret i un deure irrenunciables"
I com a tal, hem de demostrar-nos, primer a nosaltres mateixos i després a la comunitat internacional, com és d'important aquest combat contra la intolerància i l'absència de democràcia que exhibeix l'estat espanyol. No podem oblidar que l'èxit d'un estat, tal com escriu Hobbes fa més de quatre segles, radica en la seva capacitat d'escampar la por amb la seva simple existència. Aquesta és la seva naturalesa i contra ella lluitem.
La política és l'instrument per aconseguir la llibertat. I ho serà, si el poble català és capaç d'aguantar les etzibades d'un poder que no ha perdut la seva eficàcia, però sí s'ha transfigurat en un aparell de coacció –física, psicològica, administrativa, judicial, econòmica-- i que no dubtarà –de fet no ho està fent-- utilitzar tots els instruments per a esquerdar el bé més preuat del procés català: la unitat civil. La majoria ciutadana. Per això cal prendre consciència que els partits polítics i la societat civil són imprescindibles. Que qualsevol dubte o instrumentalització serà utilitzada contra el procés, i que la responsabilitat dels dirigents d'avui és històricament irrepetible.
El 9-N, #SíSí, però si cal, i caldrà, el 10-N i l'11-D i el 12-G i fins on calgui. Per què la llibertat no és un estat d'ànim inoculat per un titular, ni una sentència escapçadora de drets. La llibertat d'un poble, d'una comunitat o d'un ciutadà és un dret i un deure irrenunciables.
