davant una eventual "expulsió" de Catalunya de la zona euro, desmentides després (sense que el desmentiment hagi estat publicat als mateixos mitjans, que sàpiga).Han fet córrer una manifestació sindical com si fos contrària a la independència de Catalunya. Han acusat els dirigents del procés de tots els defectes dels que ens han oprimit durant segles: pensament únic, imposicions i prohibicions, intolerància, etnicisme i racisme, comparacions amb els feixistes, els nazis, els nordcoreans... I ho hem aguantat tot estoicament. Els llargs tentacles de Madrid han aconseguit manipular la resposta del president Juncker sobre Catalunya, i aquí hem reaccionat! Com també el Barça davant les multes de la UEFA per les expressions lliures de catalanitat dels seus seguidors.  

No ho han volgut entendre. Mentre les portades dels diaris de Madrid traspuen bilis, a fora són capaços de veure què està passant. Així, hem pogut llegir, aquests dies, un excel·lent lectura de la situació, i de les contradiccions de les posicions unionistes davant del procés, per Romaris Godin a "La Tribune" el dia 4 de novembre, i les sempre agudes anàlisis del nordamericà Fernando Betancor. I la molt recent de la BBC. Al costat d'altres articles força indocumentats i tendenciosos, com un de recent a Time, que ha rebut una detallada resposta per Liz Castro.



Així, davant la incomprensió dels sectors dirigents espanyols, entraran a la història d'aquest país els fets i decisions del 9 de novembre de 2015, el dia de la veritat. El dia en què de debò la desconnexió deixa de ser un projecte. En les properes setmanes potser veurem com anaven d'errats els analistes del CNI, del PP quan personalitzaven en una única persona les causes d'aquest tsunami social i polític que vivim.