Barcelona ·
Per a molts, això ha fet difícil triar l'opció política més propera a la nostra posició. Potser el partit "nacionalment" més proper ens queda més lluny en el pla social. O viceversa.
Ara bé, en un referèndum, o un plebiscit, s'elimina una dimensió i es vota sí o no respecte de l'altra. Per tant, temporalment, partits que difereixen sobre una dimensió es troben de costat defensant la mateixa posició en l'altra dimensió. Aparquen les seves diferències i treballen més o menys junts per aconseguir l'objectiu. També es poden ignorar. El que no fan és criticar els que pretenen aconseguir el mateix resultat o objectiu... fins un cop s'ha assolit.
Tots els partits favorables al Sí a la independència aparquen les diferències perquè no competeixen -excepcionalment- en aquests comicis, sinó que s'ajuden mútuament".
Aquesta és la gràcia de la idea d'una única llista davant d'unes eleccions que substitueixen un referèndum que no ens deixaran fer sota la legislació espanyola. Tots els partits favorables al Sí a la independència aparquen les diferències perquè no competeixen -excepcionalment- en aquests comicis, sinó que s'ajuden mútuament. Els seus esforços van dirigits exclusivament a criticar la posició dels partits unionistes o ambigus i a mirar d'arrabassar-los votants per tal de guanyar la partida.
Això resulta més fàcil encara si els caps de les quatre llistes (de les quatre circumscripcions) no són els dirigents dels partits sinó personatges de prestigi professional i humà inqüestionables del món civil i social.
Certament, pot haver-hi dues candidatures defensant el Sí en paral·lel. Però en aquest cas la temptació de desviar la mirada al costat, en lloc d'adreçar-se estrictament als adversaris unionistes, serà molt gran. Per guanyar, caldrà que tots plegats, en tot moment, encertem el blanc.