una relació de subordinació que perjudica l'economia catalana i, sobre tot, que erosiona la identitat política, lingüística i simbòlica d'un país que vol mantenir la seva pròpia personalitat. La desitjada consulta ha de permetre quantificar democràticament els partidaris de la independència i, si són majoria, obligar l'estat espanyol a negociar una separació ordenada.

El que ens cal és un conjunt de forces d'esquerra que siguin simultàniament progressistes i independentistes"

Que no s'equivoquin els partits polítics catalanistes. Els que es manifesten sobiranistes han d'articular les seves estratègies per defensar junts la independència de Catalunya. Tots els poders de l'estat espanyol saben actuar conjuntament contra la separació de Catalunya. Ara els més oberts diuen que fins i tot poden reformar la constitució espanyola per crear unes estructures polítiques federals que assegurin la continuïtat d'un estat únic. Consentirien uns canvis que no modifiquessin la subordinació estructural de Catalunya. L'estat ja castiga l'independentisme amb accions repressives contra les institucions catalanes i accions judicials contra els polítics més representatius del sobiranisme.

Que no s'equivoquin les esquerres. L'unionisme intenta presentar com a desconnectades les aspiracions nacionals i les reivindicacions socials. Els seus ideòlegs segueixen velles teories revolucionàries que defensaven models d'internacionalisme indiferents als processos d'alliberament nacional. A Catalunya hi ha sectors de les esquerres que només son partidaris d'un procés cap a l'estat propi si s'exclouen les formacions polítiques de centre i les conservadores. Hi ha projectes polítics que volen aconseguir alternatives de govern que posin l'accent en les transformacions socials i que relativitzin el procés sobiranista. El que ens cal és un conjunt de forces d'esquerra que siguin simultàniament progressistes i independentistes.