L'agència de notícies sobre les comunitats lingüístiques minoritzades d'Europa, Eurolang, es demanava si no s'hauria de fer cessar el ministre espanyol d'educació per "estupidesa política". Certament, una anàlisi freda del context polític català, amb una clara majoria al nou Parlament favorable a la independència, desaconsellava iniciatives exacerbadores per part del poder espanyol.
Però no és a tota l'Europa occidental on els politics es dediquen a resoldre problemes i a evitar conflictes: Spain continua essent different. Ara, segurament per distreure el personal (pensions, més retallades...), Espanya ha tornat a demostrar-ho. I molts, molts catalans estan farts de ser el boc expiatori dels problemes de l'establishment madrileny.
Molts, molts catalans estan farts que Catalunya sigui marginada sobre el desplegament de les grans infrastructures peninsulars, amb els greus perjudicis que causa de cara a l'activació econòmica i al benestar del conjunt dels catalans, siguin d'on siguin, parlin com parlin.
Molts, molts catalans estan farts d'haver de suportar campanyes de desprestigi dels nostres polítics i partits, dimonitzats amb tota la virulència mediàtica en el moment que ho decideixin en un despatx al barri de Nuevos Ministerios.
Molts, molts catalans estan farts de veure com s'inventen la història de la llengua castellana a Catalunya, quan a la majoria de pobles, tradicionalment, els únics que el parlaven eren les famílies dels guàrdies civils.
Molts, molts catalans no entenen com pot ser que no es respectin les regles del joc democràtic pel que fa a la distribució de competències. Per tant: benvingudes les notícies que ens parlen de les converses per organitzar aviat el referèndum... o com se n'hagi de dir.