Estem vivint un moment social, econòmic i polític complex. La globalització a nivell econòmic, social i de mitjans de comunicació, la interdependència dels problemes viscuts arreu, les dificultats de les solucions pensades amb els esquemes tradicionals...
Aquestes dificultats actuals ens fan veure que, per exemple a Europa, tan és que governin els partits tradicionals de l'esquerra com els de la dreta. Comprovem que massa sovint les polítiques concretes, malgrat els discursos que les han precedit, no difereixen gaire. I en aquest context estem vivint el descrèdit per part de la població dels que han tingut responsabilitats polítiques i això fa que avui no hi hagi res més exitós popularment que presentar-se amb un partit nou, sense haver tingut responsabilitats en el passat i fent un discurs que pot prometre qualsevol cosa sense tenir en compte els condicionaments existents.
Em permeto insistir: cal explicar el trajecte polític que es vol dur a terme fins a esgotar els divuit mesos i explicar prou clarament els continguts de l'autogovern i els passos que es faran per aconseguir la plenitud democràtica del nou ordre polític d'un país com el nostre"
En contrast amb aquesta relativitat, continua essent un factor presentat com a primordial, el respecte als límits territorials de l'espai polític inicial, és a dir, dels territoris on els pobles tenen respectada la seva sobirania política decidida democràticament. L'exemple més clar en aquest sentit és la Unió europea. És l'espai polític on hi ha més interdependència però en tots els tractats de la Unió s'ha previst sempre que els estats que en formen part en poden sortir quan així ho decideixin. És a dir, que si hi són és perquè els interessa.
Mentrestant en el nostre context immediat estem esperant que es decideixi quin tipus de govern s'establirà a l'Estat Espanyol i per part del govern català que precisi i expliqui a la ciutadania catalana els passos que s'aniran fent durant els propers divuit mesos per tal de fer conèixer el contingut precís de la nova constitució catalana i les necessàries decisions que s'hauran de negociar o directament establir per a la seva entrada en vigor.
Una de les més grans dificultats per poder tirar endavant el procés sobiranista és la reclamació constant del respecte a la llei vigent. Però quan es reclama aquest respecte no es fa menció del moment i del règim dins del qual es va produir l'aprovació de l'actual Constitució Espanyola i com el principi democràtic, que es reclama actualment, no es trobava en el seu exercici normal durant els anys de la sortida del franquisme. Vàrem viure un canvi que se'n va dir "reforma" en comptes de la necessària "ruptura" i, a més, vàrem tenir un intent de cop d'estat el 1981 un cop ja s'havia aprovat aquesta condicionada Constitució del 1978.
És per això que crec que la ciutadania voldria conèixer i donar suport als passos que es pensen fer durant aquests propers mesos. La ciutadania vol saber el contingut, social i cultural i els mètodes que es portaran a terme per tal de tirar endavant aquest nou ordre jurídic que democràticament i constitucionalment hauria d'aprovar el poble de Catalunya. Com s'anirà establint una hisenda pública catalana que garanteixi unes polítiques pròpies en el terreny educatiu, sanitari, de garantia de les pensions, de creació de llocs de treball en condicions millors a les actuals...
Em permeto insistir: cal explicar el trajecte polític que es vol dur a terme fins a esgotar els divuit mesos i explicar prou clarament els continguts de l'autogovern i els passos que es faran per aconseguir la plenitud democràtica del nou ordre polític d'un país com el nostre.
Jordi Porta
