Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 10 de de juliol del 2015 | 06:30
Opinió · Política catalana
Pere Pugès
Cofundador de l’ANC

L'acord necessari o el possible?

Fa uns sis anys, quan vam començar això que hem anat coneixent com a "procés", en algunes coses de fons estàvem més o menys on encara som. Els primers papers que varen servir per emmarcar la feina del grup inicial del que va acabar originant l'ANC ja deien que els partits polítics podrien acabar sent una eina útil o un escull.


Barcelona · Ara se'ns fa molt evident el que dèiem llavors.

Si ens haguéssim fixat en allò que era possible, o sigui en allò que els partits podien assumir, ja ho hauríem deixat córrer fa temps i del procés en quedaria ben poca cosa. Potser un bon record, més o menys com el que ens queda de la Crida dels anys 80 i 90 del segle passat. Però la nostra anàlisi es centrava, sobretot, en allò que era necessari.

Ara, més que mai, cal tornar a mirar-ho d'aquella manera i preguntar-nos què és necessari per completar el procés. En primer lloc, caldrà identificar les oportunitats del moment –que són necessàriament diferents a les de fa sis anys- i els esculls que cal superar –que poden ser semblants o no-.

Què es necessari? La resposta és la mateixa que fa sis anys enrere. Necessitem el suport d'una àmplia majoria social i el reconeixement internacional. El segon està condicionat pel primer. Sense la majoria social favorable no hi haurà reconeixement internacional, però només és una condició necessària però no suficient. A més, ens caldrà que aquesta majoria social s'expressi democràticament, massivament i continuadament. I que sàpiga superar els entrebancs i els moments difícils, a vegades provinents de fora –generalment dels que volen impedir el procés- i a vegades des de dins –ja sigui per interessos més o menys legítims, per por al canvi o pels dubtes sobre si és possible d'aconseguir-.

Com ho aconseguirem? Anem per bon camí. Portem sis anys creixent i fent-nos forts, amb frenades, retrocessos i nous impulsos. Hem agafat noves perspectives i som molt més conscients de les amenaces externes i de les nostres debilitats, però també de les oportunitats, de les nostres fortaleses i de les debilitats dels adversaris. El primer pas que ens cal fer és expressar-nos democràticament. Ho vam intentar el 9N i no va ser suficient, Ens cal perseverar i aprofitar les noves oportunitats, ja siguin les eleccions del 27S o les generals espanyoles. Però cal fer-ho bé, molt bé, i assegurar que la lectura dels resultats d'aquestes eleccions no tindrà cap altra interpretació possible que la que volem: el poble català, quan té la oportunitat, es torna a expressar de forma clara i rotunda a favor de la independència.

Els entrebancs que ens posen i posaran des de fora, els coneixem i els esperem. De moment, no ens han sorprès gens ni mica ni esperem que les coses canviïn, governi qui governi a Madrid, perquè els que realment manen seguiran sent els de sempre. Potser canviaran de formes i guanyaran en subtilesa, però no ens hauríem de distreure amb els cants de sirena que potser escoltarem. El gran problema, que ve de lluny, són els esculls que ens posem des de dins, nosaltres mateixos.

Dèiem, fa sis anys, que per aconseguir l'objectiu era imprescindible estructurar sòlidament la unitat d'acció entre la societat civil i les institucions i que això generaria un enorme terrabastall en els partits polítics catalans. Primer va ser el PSC i ara està passant a UDC, però també estan passant coses a CDC -de moment de forma ordenada i ben dirigida-, o a ICV i EUiA –amb moltes més tensions de fons que les que surten a la superfície-. Tot plegat no són res més que una mostra del que passarà a mesura que el procés avanci. En la mesura que els nostres partits es preparin pel gran canvi demostraran la seva voluntat de jugar-hi a favor i, en conseqüència, estaran preparats per ser actors principals en el nou escenari.

Aquests dies estem vivint un dels moments clau d'aquest terrabastall. I ha estat novament l'ANC qui l'ha generat. El seu Full de ruta preveia la celebració d'una consulta per decidir fins a quin punt l'ANC s'havia d'implicar en el debat polític si, arribats al mes de juny, els partits no havien fet bé la seva feina. I tot s'ha tornat a moure. Novament, va ser el President el primer en moure fitxa i, en pocs dies, allò que semblava impossible ja és irreversible. Ni ens podem permetre tornar a la situació anterior ni ningú pot saltar del tren em marxa, si no vol prendre mal. Hem tornat a pensar en allò que és necessari i hem deixat de preguntar-nos si era possible.

Ara només cal posar-se d'acord en la millor fórmula per construir aquesta candidatura unitària. I no serà fàcil. Caldrà que tornem a preguntar-nos què és necessari per aconseguir l'objectiu que busquem. El 27S ens cal guanyar i cal fer-ho de forma rotunda i incontestable. I això només podem aconseguir-ho amb l'aportació de tothom, amb el millor que tenim a cada casa, arriscant i generant la il·lusió col·lectiva que hem viscut en cada 11S des del 2012. Només aquesta il·lusió pot esdevenir el tsunami democràtic que converteixi les eleccions del 27S en un autèntic plebiscit. Hi estem molt a prop, però ens falta saltar el darrer escull. Els partits polítics no han d'apartar-se i deixar pas a la societat civil. Ells són societat civil. Són la forma d'organització de la que es dota la societat civil per intervenir en la política, en la gestió del bé comú. Qui s'aparti ara, reconeixerà que ha estat un escull i quedarà fora de l'escenari. Ara hi hem de ser tots, absolutament tots, i hem de tenir la generositat necessària per fer lloc a tothom que vulgui una Catalunya lliure, justa, rica i plena.

El pas següent serà molt més fàcil. Decidir qui va en un lloc o altra de la llista ha de convertir-se en un pur tràmit sense importància. Acabar calculant si els "meus" tenen més o menys llocs al nou Parlament, ha d'acabar fent vergonya a qui s'ho plantegi.

I del pas que vingui després, en parlarem quan l'acord respongui exactament al que era necessari per al país, per a la seva gent, per a tots nosaltres. Pas a pas i bona lletra!

Tenim temps si el sabem aprofitar.

Pere Pugès i Dorca

Cofundador de l'ANC i responsable de relacions polítiques i institucionals des de la seva fundació fins el passat mes de maig.


Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Pere Pugès
Pere Pugès
Cofundador de l’ANC
Opinió · Política
Desobeir o vèncer
Opinió · Política catalana
11S/2016: El procés es reactiva
Opinió · Societat civil
Viure lliures en un país lliure
Opinió · Societat civil
Transversalitat i ANC
Opinió · Societat civil
Eleccions a l'ANC
Opinió · Política
ANC: el gran repte
Opinió · Societat civil
Sortir de la crisi
Indica publicitat