Ha començat la cursa i ho ha fet de la pitjor de les maneres possibles. Els mitjans que ja comencen a parlar-ne (ARA, Vilaweb,...) responen al mateix esquema de fons: divisió i enfrontament i, en tot cas, una certa unitat només es produeix a la contra, per desbancar l'actual president, en Jordi Sànchez.
Vaja, allò que sempre hem fet tant bé els catalans, units en contra d'alguna cosa o d'algú. I sembla, pels que diuen aquests mitjans, que la Castro i els Sabaté, Alcoberro, Grau o Torra, per esmentar els que donen la cara, busquen complicitats perquè l'ANC torni als orígens fundacionals.
Malgrat tot, a l'ANC no hi sobra ningú. Aquesta és la seva millor virtut i l'ha de saber preservar per damunt de tot. Però aquest procés ja no pot seguir avançant anant sempre amb el lliri a la mà"
És possible que sense aquesta frase no hagués entrat en aquest tema, però com un dels quatre fundadors de l'ANC que sóc, m'ha dolgut molt això que només puc qualificar com a oportunisme i demagògia, i no tant perquè en els quasi sis anys que porto vinculat a aquest projecte només havia vist en Quim Torra treballant a favor de l'ANC fins que va optar per entrar a la junta d'Òmnium i a la resta no els he vist fins que ser a l'ANC començava a ser un caramel (o una plataforma de projecció política), sinó que ho dic, sobretot, perquè quan els he vist actuar ho han fet de manera molt allunyada als orígens fundacionals.
Algú d'ells l'havia sentit, en el Secretariat de fa un any, parlant en nom d'un partit (tant se val quin) i oblidant un dels preceptes fundacionals: a l'ANC hi cap tothom, però cadascú es representa a sí mateix i si és escollit per algun lloc de responsabilitat, representa a qui l'ha escollit. Altres, no feien explícit en nom de quin partit parlaven, però abans d'obrir la boca ja sabíem què dirien i mai fallaven fent de transmissors d'allò que defensava el partit al qual pertanyien. Pel que m'ha arribat, aquest any ha estat igual i els incorporats recentment, han heretat les formes dels del mateix partit que ja havien passat a "millor vida".
No perdem l'ànim. Rellegim aquella Declaració fundacional i sabrem qui actua amb hipocresia política i qui treballa de debò per aconseguir que l'ANC recuperi la força necessària per seguir liderant aquest procés!"
Si algú d'ells s'hagués pres la molèstia de llegir la Declaració fundacional de l'ANC, potser hagués proposat buscar algun altra esquer per a la campanya, perquè si volen confondre els membres de l'ANC fent aquest tipus de demagògia només aconseguiran ser identificats amb la "vella política" que hem de desterrar del nostre país si el volem lliure de debò.
Deia que tot ha començat d'una forma que no m'agrada gens. Els mateixos mitjans parlen de candidatures o candidats alineats amb un o altre partit. És cert que l'any passat, almenys un partit va fer córrer llistes de recomanació de vot entre els seus militants associats a l'ANC. Era de témer que algun dia passés, però vull llençar un missatge positiu a tots els socis de l'ANC: és ben cert que des de ja fa quasi dos anys que al Secretariat nacional s'ha notat la presència de gent amb mentalitat partidista, però també és cert que sempre han sigut pocs i, sobretot, encara és més cert que la majoria de gent de l'ANC amb carnet de partit, per damunt del seu partit, hi situen el país i veuen en l'ANC la millor garantia per arribar a l'objectiu final de la independència nacional. Ara "només" hem d'aconseguir que societat civil, partits i institucions nacionals i municipals tornem a treballar plegats i cohesionats en aquest gran projecte col·lectiu. I això depèn, sobretot, de la força de l'ANC.
Malgrat tot, a l'ANC no hi sobra ningú. Aquesta és la seva millor virtut i l'ha de saber preservar per damunt de tot. Però aquest procés ja no pot seguir avançant anant sempre amb el lliri a la mà. No podem permetre que l'ANC sigui identificada amb cap partit concret ni visualitzada com a plataforma en contra de cap partit, però hem de ser conscients que, avui, el pitjor adversari el tenim en la lluita interna, fratricida, ja sigui dins l'ANC o entre els nostres partits polítics. Ha passat en altres moments de la nostra història i l'ANC ha de treballar per impedir que la història es repeteixi.
Hem de tenir la nostra pròpia estratègia i intentar arrossegar-hi a la immensa majoria del nostre poble. A vegades coincidirà amb l'estratègia d'un partit i a vegades d'un altre, però res ni ningú ens ha d'apartar del nostre camí. Aquesta revolució va començar des de la societat civil, primer amb les consultes populars i després canalitzada per l'ANC. El mapa polític ha canviat radicalment perquè hem posat el camí a la independència en el centre del debat polític i, després d'un llarg període electoral que potser acabarà el proper 26 de juny, hem de reprendre el camí que havíem marcat i que està escrit en aquella Declaració fundacional, més vigent que mai, i en el Full de ruta inicial, desenvolupat any rere any i que segueix marcant el millor camí cap a la independència.
No perdem l'ànim. Rellegim aquella Declaració fundacional i sabrem qui actua amb hipocresia política i qui treballa de debò per aconseguir que l'ANC recuperi la força necessària per seguir liderant aquest procés!
Pere Pugès i Dorca
Cofundador de l'ANC
