Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 2 de de maig del 2016 | 10:39
Opinió · Societat civil
Pere Pugès
Cofundador de l’ANC

Transversalitat i ANC

Políticament parlant, és un concepte que utilitzem des de fa poc. A la Declaració fundacional de l'ANC, aprovada en la Conferència nacional per l'Estat propi, a finals d'abril de 2011, i adoptada per l'Assemblea fundacional de l'ANC un any després, aquesta paraula no surt enlloc

conceptes que ara associem a transversalitat, com unitat i pluralitat ja s'hi esmenten quan es defineix el caràcter que ha de tenir la organització popular i democràtica que es proposa posar en marxa.

El problema, per tant, no està en la transversalitat sinó en la capacitat d'aconseguir la unitat de la pluralitat de gent, amb ideologies i interessos molt diferents, que persegueix el mateix objectiu: la independència nacional"

M'atreveixo a afegir que la transversalitat no ha de comportar ni paràlisi ni neutralitat, ja que llavors significaria que per mantenir la unitat i la pluralitat és millor baixar el llistó de les exigències en el camí a la independència i, per reducció a l'absurd, la transversalitat ens podria dur a la renúncia de l'objectiu principal. Una cosa molt diferent és que no siguem capaços de mantenir la lluita molt intensa sense posar en risc la pluralitat i la unitat. El problema, per tant, no està en la transversalitat sinó en la capacitat d'aconseguir la unitat de la pluralitat de gent, amb ideologies i interessos molt diferents, que persegueix el mateix objectiu: la independència nacional.

Però també ens podríem plantejar si dins d'aquesta diversitat –pluralitat d'interessos- hi ha grups o persones que no els convé mantenir aquesta unitat perquè xoca frontalment amb alguns dels seus interessos més o menys explícits o, a l'inrevés, si hi ha grups o persones que s'escuden en la unitat per mantenir indemnes els seus interessos grupals, o partidistes.

Desitjo que no s'acabi produint aquesta lluita interna per dividir l'ANC en dos grans blocs i neutralitzar-la potser definitivament"

El camí a la independència és cada cop més complex i cal entendre què està passant realment si volem arribar al destí previst. I les eleccions al Secretariat Nacional ens poden ajudar a entendre-ho. Hi posem noms i cognoms?. De moment, potser no caldrà, però com a mínim hem de conèixer les estratègies dels diferents partits en relació a aquestes eleccions.



La CUP no té una posició única en el paper que ha de jugar en aquestes eleccions, com tampoc el té en molts altres aspectes, i potser per aquí "plora la criatura". Sovint ha vist l'ANC com l'embrió del moviment de masses del que caldrà dotar-se per fer la revolta imprescindible per canviar les coses de debò i totes alhora, però en veure que l'ANC no entrava (almenys fins fa ben poc) en aspectes relacionats amb la revolta social, també l'ha considerada com una nosa per a la revolució tal com la conceben molts dels seus dirigents (que n'hi ha i ho són, per molt que intentin canviar els noms de les coses). Per tant, hi ha un sector de la CUP que veu la necessitat de treballar-hi per anar-la portant cap a les posicions radicals que els convé com a partit d'avantguarda que se senten, i hi ha un sector que prefereix combatre-la dient que és una organització petitburgesa al servei de la dreta. Vaja, unes lectures força arcaiques tal com ho veig jo i ben allunyades de la veritable "lluita de classes" que s'està produint avui en dia.

La visió d'ERC és ben diferent. L'ANC va posar-se en marxa els primers anys (2010-2011), gràcies a molts militants desencisats del paper d'ERC en el govern tripartit i per l'abandonament real de l'objectiu de la independència, almenys a curt termini. Després, amb l'arribada d'en Junqueras i la Marta Rovira, la moral de molts d'aquests militants va anar canviant, tot i que la majoria està molt tensionada perquè no acaba de veure la poca voluntat unitària de l'actual direcció. Molts tenen exemples suficients que il·lustren aquesta afirmació, i viuen amb dificultats i una certa contradicció les ganes d'esdevenir la força hegemònica a Catalunya a base d'ensorrar el principal rival, CDC. La majoria d'aquests "dobles militants" (d'ERC i de l'ANC) consideren que l'ANC ha servit per arrossegar CDC a l'independentisme més o menys desacomplexat i estan convençuts que sense Convergència no hi ha independència. I veuen amb preocupació que l'estratègia d'ERC passi per la confrontació electoral sempre que puguin, que ha estat sempre a excepció del 27S, en que el paper de l'ANC va ser determinant per forçar Junts pel Sí. Una feina feta amb presses i sense treballar-ho gaire bé, tendint a convertir-ho en una coalició dels dos grans partits, adornada amb alguns independents de renom i altres de més o menys orgànics i, per tant, prescindint d'estructurar-ho com una gran candidatura de país, amb un paper molt més reduït dels partits.

Convergència, en general, ha fet poc soroll i ha deixat que l'ANC fes el seu camí. Ho ha fet, sobretot, per dos motius: perquè la majoria de la seva gent no està acostumada al treball militant, i encara menys a la "doble militància", i perquè als seus dirigents ja els estava bé aquesta feina unitària de l'ANC i si la unitat teia traducció electoral, molt millor, perquè permetia amagar la lenta però clara davallada del suport electoral a CDC.

Si no som capaços de superar aquest marc d'actuació, la confrontació electoral i política entre aquestes formacions no només afavoreix la transferència de vots d'uns als altres, que si fos només això no perjudicaria al procés, sinó que té efectes colaterals que sí que l'afecten, i negativament. Per manca d'espai i perquè té a veure amb les eleccions al Secretariat nacional de l'ANC que s'han de celebrar el proper 14 de maig, només em centraré en un d'aquests efectes.

L'estratègia de la confrontació partidista necessita la neutralització de l'ANC per evitar que torni a succeir el que va passar el 27S. Aquesta neutralització ja va començar a deixar-se veure poc abans del que acabaria sent la consulta popular del 9N de 2014, però ha anat prenent força i ara, de cara a les eleccions internes, sembla que valgui tot o quasi tot. Des de la demagògia més barata fins a l'acusació de servilisme a l'oponent. I no s'hi val!. Hem de dir prou!. I només podem fer-ho recuperant la transversalitat de debò, sense subordinació a cap partit i tornant a liderar el procés cap a la independència. I això no s'ha de fer només amb frases retòriques que persegueixen la confusió dels votants, sinó amb propostes clares que assegurin el treball unitari de totes les forces polítiques i socials favorables al gran canvi que volem pel nostre país, un canvi que de la mà de l'alliberament nacional ens condueixi a les profundes transformacions polítiques i socials que la societat catalana necessita per sobreviure.

El 14 de maig, a les eleccions internes de l'ANC ens hi juguem molt, el país s'hi juga el seu futur. Necessitem l'entesa de les forces polítiques i socials amb les nostres institucions nacionals i municipals i això només passarà si l'ANC torna a ser el motor del procés i els partits no poden neutralitzar-la, ni per activa ni per passiva.

Desitjo que no s'acabi produint aquesta lluita interna per dividir l'ANC en dos grans blocs i neutralitzar-la potser definitivament. confio en que els candidats actuals sabran fer el que s'ha fet durant les quatre eleccions anteriors, en les que l'entesa s'ha acabat imposant, però desitjo amb tota la força que tots plegats sàpiguen trobar el camí per tornar a ser el veritable motor del procés d'independència. La societat civil va començar aquest procés i n'és la garantia màxima. Sense el seu impuls, cap govern ni cap parlament pot fer-hi res.


Pere Pugès i Dorca

Cofundador de l'ANC

A continuació adjuntem la Declaració de la Conferència Nacional per  l'Estat Propi celebrada el 30 d'abril del 2011:





Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Pere Pugès
Pere Pugès
Cofundador de l’ANC
Opinió · Política
Desobeir o vèncer
Opinió · Política catalana
11S/2016: El procés es reactiva
Opinió · Societat civil
Viure lliures en un país lliure
Opinió · Societat civil
Eleccions a l'ANC
Opinió · Política catalana
L'acord necessari o el possible?
Opinió · Política
ANC: el gran repte
Opinió · Societat civil
Sortir de la crisi
Notícies relacionades
Opinió · Comunicació
Tribuna.cat, quinze anys de servei al país
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política
Incredibilitat
Recull de premsa · Política catalana
Álvaro: "Idealistes i pragmàtics"
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Orgull i satisfacció
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Recull de premsa · Política catalana
Pugès: "Un final que no pot ser altre que construir un estat que respongui a les necessitats dels seus ciutadans"
La fotografia · Política
Nou fracàs de convocatòria de Societat Civil Catalana
Indica publicitat