Barcelona · La divisió en províncies arrenca del 1833, en què l'afrancesat secretari d'estat de Foment Javier de Burgos hi abocà tota la voluntat centralitzadora i aliena a la tradició catalana prenent com a model la França jacobina sorgida de la Revolució Francesa. Gairebé 180 anys després, ahir el Govern de Catalunya va aprovar en compliment dels seus compromisos un projecte de llei que suposarà la supressió de les diputacions provincials a Catalunya i la creació d'una organització territorial pròpia inicialment en set vegueries.

Una de les nostres reivindicacions històriques ha estat la substitució de les diputacions per les vegueries i la superació de la divisió provincial, i la Llei de vegueries que ahir va iniciar el seu camí hi dóna resposta i ho confirma. Si hi afegim que suposarà racionalitzar i simplificar les instàncies administratives (perquè els consells de vegueria substituiran les diputacions provincials i no hi haurà cap mena de superposició d'administracions) i organitzar millor els serveis i de manera propera a l'estructura social del territori, la vegueria ha de ser un esglaó més en el procés de reconeixement i desenvolupament territorial i al mateix temps ser una eina de gestió i de treball per als projectes de futur i en defensa del territori.

Les vegueries tindran dues potes: la demarcació veguerial serà alhora l'àmbit de desconcentració i descentralització de la Generalitat al territori i l'àmbit territorial per a la cooperació supralocal i de suport als municipis que fins avui exerceixen les diputacions. Hi ha dues qüestions que cal esmentar i aclarir arribats a aquest punt. De les dues condicions de la vegueria, la condició de demarcació veguerial de descentralització dels serveis de la Generalitat pel que fa a la Val d'Aran no s'aplicarà, perquè la Val d'Aran es relaciona de manera directa i bilateral amb el Govern de la Generalitat. En canvi, ha de formar part de la vegueria a través del Consell de Vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran per poder fer efectives les funcions de cooperació supralocal per als municipis de la Val d'Aran. Tan de bo l'Estatut hagués mantingut a Madrid (al qual el síndic d'Aran reclama suport) l'article en què es reconeixia la realitat nacional diferenciada que és l'Aran, però no va ser així i tant el PSC (formació al qual està vinculat l'actual síndic d'Aran) com CiU (al qual estava vinculat el seu predecessor) van donar suport a l'Estatut retallat també en aquest punt. La segona qüestió és que la creació, la modificació i la supressió de vegueries haurà de ser aprovada per llei al Parlament de Catalunya.

Un país es dota de les estructures administratives i s'organitza territorialment com considera adient en cada moment, així actua un país amb marge de maniobra polític; lamentablement, tal com diu l'Estatut (no pas el del 30 de setembre), l'alteració dels límits provincials que ha de fer possible la constitució de la majoria de les vegueries (excepte la de l'Ebre) s'haurà de fer d'acord amb el què estableix l'article 141.1 de la Constitució. Aquest és un afegit que va aparèixer en el tràmit de l'Estatut al Congrés i que es refereix que "La provincia es una entidad local con personalidad jurídica propia, determinada por la agrupación de municipios y división territorial para el cumplimiento de las actividades del Estado. Cualquier alteración de los límites provinciales habrá de ser aprobada por las Cortes Generales mediante ley orgánica."

Però el Projecte de llei de vegueries preveu específicament la creació de set àmbits i deixa la porta absolutament oberta a la creació de noves vegueries també per la iniciativa dels ajuntaments del territori per crear una nova vegueria: aquí podem exercir la iniciativa política des de l'arrel. Els supòsits explicitats en l'articulat del projecte de llei permetrien al Penedès constituir-se en vegueria, d'acord amb el que han aprovat la majoria dels seus ajuntaments i d'acord amb el desig i la voluntat del màxim òrgan de direcció d'Esquerra. Davant del tot o del res, hem optat perquè l'Ebre o el Pirineu tinguin vegueria pròpia i deixar la porta oberta a la voluntat municipal i parlamentària per a la creació de noves vegueries.

Doncs bé, treballem amb els vímets que tenim i que ens han llegat i a treballar a fons perquè un cop hem fet possible l'eina, la futura llei de vegueries s'apliqui i es desenvolupi d'acord amb la força del territori, d'acord amb la força de la voluntat de Govern. Perquè les vegueries han de ser allò que vulguem aquí: 180 anys després, ja toca.