Barcelona ·
Si dos anys enrere el ministre d'Economia hagués presentat unes taxes d'inflació com les actuals i l'euríbor s'hagués situat als nivells d'avui dia, possiblement a cada poble li haurien dedicat un carrer. Durant anys i anys --quan tocava crisi entre eufòria i eufòria-- ens havíem acostumat a l'estanflació. La lluita principal sempre passava per controlar la inflació i fins i tot Maastricht fixava el diferencial (positiu) d'inflació com a criteri, però, que jo recordi, no s'hi entretenia gaire pel que fa a la deflació
No tenim referents immediats per afrontar aquesta crisi: el crack del 29 ens queda molt lluny, tot i que ens hagi fet girar els ulls altra vegada cap a Keynes; els models monetaristes tampoc no resulten aplicables ni possibles avui dia. La situació actual recorda, de manera tragicòmica, alguns dels problemes del salazarisme portugues de mitjan segle XX, quan tenien una de les monedes més estables del món, però ningú trobava un escudo enlloc.
Aquest problema, el de la liquiditat, és el gran drama d'empreses i famílies. Les hipoteques baixes, el descens real de preus... tot això convida al consum; amb el consum revifaríem l'economia i la crisi seria història. Però, ai las, sembla que no hi hagi un euro enlloc ni ningú no es refia de ningú.
La solució, sobre el paper, és d'allò més senzill: cal reactivar el consum. Altra qüestió és com fer-ho. Però el que no pot ser és que el govern de Rodríguez Zapatero continuï amagant el cap sota l'ala. Primer no hi havia crisi; després, sí que n'hi havia, però l'economia espanyola -i especialment els bancs" podien donar lliçons al món sencer. Ara podem haver entrat en recessió però, segons el Govern, això és anecdòtic. Doncs no, no ho és. Som a punt d'entrar no ja en recessió, que ja hi som, sinó en deflació. Tal vegada aquesta "deflacessió" no sigui nova sota el sol, però Rodríguez Zapatero no és Roosevelt ni per aquí s'albira cap mena de New Deal que permeti impulsar l'activitat i el consum. Per ara només sembla que el Govern, per combatre la crisi, jugui a trencar l'olla, a veure si ho encerta, però no hi ha cap estratègia, cap pla, cap objectiu seriós.
Josep Sánchez Llibre, portaveu d'Economia de CiU al Congrés dels Diputats i membre de l'executiva d'Unió Democràtica.
