Barcelona · El propietari de l'imperi RUMASA, el polèmic empresari Ruiz-Mateos, va presentar-se a les eleccions europees de 1989 com a resposta al que va jutjar en el seu moment de la més gran injustícia que s'havia comès per part de l'estat espanyol a un ciutadà innocent.

La seva lluita, estrambòtica per alguns i lloable per uns altres, i la impossibilitat de celebrar un judici que ja s'ha posposat per quasi 30 anys, van fer que decidís sotmetre's al veredicte popular presentant una candidatura a les eleccions al Parlament europeu.

Amb aquesta proposta i un discurs farcit de tòpics usurpats de les converses de cafè més conservadores, va aglutinar el vot descontent, irritat, decebut i contrariat per una situació política decadent com a conseqüència dels GAL (1983-1987), la vaga general de 1988 i els primers casos de corrupció del PSOE felipista.

El resultat fou espectacular. Va treure dos eurodiputats amb poc més de 608.000 vots al conjunt de l'estat i es va convertir en la sisena força política d'Espanya sense massa recursos, ni suports polítics, ni complicitats mediàtiques i amb l'única fortalesa que dóna la frescor de presentar-te com un partit sense passat i amb una persona carismàtica.

Ruiz-Mateos es va presentar en algunes eleccions més durant els següents quatre anys i el seu decliu va ser tan ràpid com esperat. Després d'ell hi ha hagut altres exemples amb la mateixa fi o pitjor. El Grupo Independiente Liberal del desaparegut Jesús Gil o la fracassada operació del banquer Honoris Causa Mario Conde en són dos exemples.

La política no és una ciència exacta perquè és, precisament, una activitat essencialment humana. I en política, potser la recepta màgica, el discurs fàcil, el missatge tòpic o la crítica del sistema per servir-se del sistema, no deixen de ser una alternativa especulativa en termes estrictament polítics. Qui tingui una mica de perspectiva històrica veurà com els grans canvis, les grans transformacions, han estat provocades per la perseverança de grans col·lectius d'homes i dones, sovint generosos en l'anonimat, que han comptat amb el suport, la confiança i la il·lusió d'una part majoritària d'un poble i que, sobretot, han estat capaços d'assumir les contradiccions que comporta tota acció política. Les idees polítiques que han triomfat ho han fet, sovint, malgrat els cants de sirena que prometen el plaer i que, finalment, impedeixen arribar a Trinacria camí d'Ítaca.

Hi ha moltes maneres de discrepar, de queixar-se i, fins i tot, de disidir però els canvis profunds de la nostra societat requereixen del temps necessari per a fer-los possibles, al marge o, fins i tot, en contra de la voluntat d'individus poden fer creure que sense el seu concurs no hi ha canvi o revolució possible.