Barcelona · La Generalitat de Catalunya és una "Comunidad Autónoma de Régimen Común". Som això. No sé si volem ser res més però el cas és que som poc més que una Diputació Provincial. s per això que no podem actuar com si fóssim un estat o un país.


Si volem actuar com a Nació hem de combatre el canvi d'estatus, que no d'estatut. Ja he escrit en diverses ocasions que qualsevol dels dos estatuts seria un primer pas si tinguera un rang o una qualificació diferent a l'actual.

s per això que no té lògica fer esforços ni humans ni econòmics en molts àmbits. No tenim la competència i no tenim els dirigents polítics preparats per liderar-les: algú creu, sincerament, que al Govern o a la oposició hi ha algú que pugui (perquè no tindria les eines adients) fer política internacional de veritat amb el conflicte del pròxim orient, amb la lluita contra el canvi climàtic, la solidaritat internacional, el tercer món, etc.? Val la pena gastar, en les actuals circumstàncies, un sol euro amb tot això? Val la pena fer l'esforç impositiu, per part dels ciutadans de Catalunya, per donar diners a Palestina, a la família Arafat o al Congo belga? Val la pena autosancionar-nos per conduir a velocitats europees? Val la pena pagar la benzina més cara que a la resta de l'Estat per tenir les mateixes cues sanitàries? No paguem prou els catalans com per tenir els trams impositius autonòmics més cars de l'Estat? No podem rebaixar-los i si generem deute que ens ho imputin al deute/dèficit? No donaríem més oxigen a la nostra economia?

A canvi, aquest mateix esforç el podem fer en aquests àmbits (que no temes) per aconseguir un canvi d'estatus que ens permeti fer política d'alliberament: política internacional exclusivament pels nostres interessos, política de compra de voluntats enlloc de solidaritat gratuïta, política de mínims impositius per ser atractius econòmicament. Si anem a restaurants de Madrid veureu que la llei anti-tabac o la venda en benzineres allà no es compleix, són més independentistes que el govern de la Generalitat! 

No és una crítica a la voluntat ingènua de la Generalitat. De fet, la gran demostració que volem ser independents, que volem ser un Estat és, precisament, aquesta voluntat d'aproximar-nos a les solucions globals des de la perspectiva catalana. Però ara "we can't", ara no podem. Ara toca ser egoistes. Ara toca mirar per nosaltres.

Si en totes les estructures empresarials s'estan fent reducció i ajustament d'estructures organitzatives, com pot ser que l'administració pública espanyola i catalana no ho requereixi? Ja estem veient que altres estats, menys acomplexats i més lliures de pensament, ho estan fent.

Ara és l'hora de poder aprimar la burocràcia i el pes de l'administració pública. Ara és l'hora de centrar-nos, davant el nou ordre mundial que sembla sorgir, en el canvi d'estatus: deixar de ser una comunitat com La Rioja o Madrid i ser una nació. La independència no serà la solució a tots els mals, ara bé, seran els nostres mals i podrem aplicar les nostres solucions i les nostres dèries.

A Catalunya ha de sorgir quelcom que sigui el cop de puny que necessita la societat per esbravar-se, allò que ens donarà dignitat i orgull. Ens calen nous lideratges i nous discursos, ens calen veritables aires nous amb fets i paraules.

Fins ara hem tingut uns governs de paraules i pocs fets (de dignitat nacional) i ara tenim un govern que no té ni paraules ni fets (de dignitat nacional).