Barcelona · Barcelona no és una ciutat decadent, ans al contrari: és una de les ciutats amb més possibilitats del món, amb més capacitat d'atracció i amb més talent real i potencial. El que passa és que el model d'administració, el model de govern de la ciutat, el que ha manat en els darrers trenta anys, s'està desfent a una velocitat tan gran que afecta d'una manera evident el conjunt de la ciutat.

Barcelona és a punt d'aprovar el pressupost de l'any 2010. Aquest pressupost obligarà la ciutat a entrar en un Pla d'Estabilitat Financera que farà que la Generalitat hagi de tutelar les finances municipals els pròxims tres anys. Les implicacions són clares: incapacitat per invertir, donat que la inversió haurà de baixar un 25% sobre el volum actual; incapacitat per vertebrar operacions de crèdit a llarg termini; incapacitat per respondre a les necessitats dels barcelonins, perquè tot l'esquema s'aguanta sobre l'increment dels impostos...

I mentrestant Jordi Hereu anuncia la seva candidatura a... Madrid! s com la metàfora de la decadència en la que ha entrat l'actual equip de govern municipal, una decadència que ja ni els suports externs no poden aturar, una mena de gestió basada en l'anar fent d'esma que els porta a renunciar a tot per tal de seguir manant perquè si.

No és cert, per tant, que Barcelona estigui condemnada a la decadència. No ens ho podem permetre. El que és cert, però, és que sí que hi ha una manera de fer política a la nostra capital que mor per decadent, per estar esgotada; un model que cal canviar a la primera ocasió que se'ns presenti.