Barcelona · La política catalana està patint una acceleració electoralista que, si no s'hi posa remei, acabarà petant als morros dels que l'estan provocant de manera tan interessada i gens innocent. Alguns, el PP desvergonyidament i CiU d'una manera més sibil·lina, ja donen per acabada la legislatura i s'apunten sense complexos a la cançó enfadosa de l'exigència d'eleccions anticipades. Segons el seu parer, el que necessita el poble de Catalunya no és altra cosa que aturar màquines abans d'hora per sotmetre's als beneficis gairebé taumatúrgics d'un espectacle electoral al qual se senten cridats a ser protagonistes per gràcia divina. Un festival, no cal ni dir-ho, al qual acudiran amb les receptes gastades i previsibles de sempre.

La legislatura, però, encara no ha arribat al seu termini. I el Govern de Catalunya té entre mans projectes importants, bona part dels quals amb l'empremta directa d'Esquerra, que no pot cometre la irresponsabilitat de deixar al calaix per donar satisfacció a un gran diari de Barcelona i als inevitables poders fàctics de tota la vida. I és que després de la recent reforma de l'Impost de Successions i de l'aprovació de la Llei de creació de vegueries hi ha encara pendents projectes amb tanta rellevància com la Llei de cinema o la que ha de regular les consultes populars. Es tracta, en ambdós casos, de projectes que contribueixen notablement al nostre procés de construcció nacional: defensant la nostra indústria audiovisual i a la normalització de la llengua catalana -en el primer- i afavorint el dret democràtic a decidir de la ciutadania -en el segon-. Es compren perfectament la incomoditat d'alguns grups parlamentaris davant aquestes temàtiques però, lògicament, les coses no se'n poden anar en orris pels interessos partidistes dels grups de l'oposició. El país ha de quedar per damunt de tot això.

Que els que tenen pressa per arribar a les eleccions, doncs, s'ho agafin amb calma i esperin asseguts el seu moment. A poc a poc i bona lletra. Tothom hi sortirà guanyant si fem les coses ben fetes. Abans no acabi la legislatura cal aprovar les lleis d'Esquerra. I res ni ningú no les ha d'aturar.