Barcelona · Sembla que les coses s'han calmat una mica, després dels primers enfrontaments entre els organitzadors de les consultes del 13 de desembre, i s'ha recuperat la unitat de cara a un mateix objectiu. Igualment, sembla que els plantejaments més ambiciosos i irreals, com convocar la consulta pel 25 d'abril vinent a Barcelona, es deixen a la capacitat d'organització i a la decisió que es prengui a Barcelona en funció d'aquesta capacitat.

Com ja vaig dir a Tribuna Catalana l'endemà de les darreres consultes, segueixo pensant que és una qüestió de constància i paciència: les dues coses. No aturar-se però tampoc no precipitar-se. El tabú ja l'han trencat els catalans i catalanes a 167 muncipis. El 28 de febrer i el 25 d'abril n'hi haurà molts més. I després no s'acaben pas les dates- Hi ha més dies que llonganisses, que diem a Lleida. Tot arribarà. ¿No havíem quedat que era com una taca d'oli? Doncs, fem que la taca s'estengui, però al seu ritme. Estenguem-la, però no vessem l'oli en debades. Que va molt car i és molt costós de produir.

El mur és molt alt i molt fort, però ja hi hem obert una escletxa prou àmplia per començar a fer camí. Un camí ple de giragonses i de controls policials que haurem de superar amb la nostra voluntat i enginy. El més important és construir i enfortir la unitat, des del respecte a la diversitat de situacions i condicions, i començar a posar bases fermes perquè les properes onades de consultes també siguin un èxit. I, alhora, començar a posar les condicions per plantejar-les, com més aviat sigui possible, en altres comarques, pobles i ciutats on les dificultats són més grans. Barcelona, en bona lògica, serà probablement l'assalt final. Per això cal preparar-lo bé des d'ara mateix: barri a barri.

Potser fins i tot seria millor esglaonar-ho: crec que seria possible fer aviat les consultes, per exemple, a Gràcia, Poble Sec o Sants, i en canvi és més complex plantejar-ho a tot Barcelona en un sol dia, perquè hi ha barris on segurament serà més difícil interessar la gent. Però cal fer- ho, com s'ha fet fins ara, comptant amb la gent de cada lloc. La clau de l'èxit de les consultes fins ara ha estat defugir l'aventurisme sense refugiar-se en l'anar fent. La bona gent d'Arenys de Munt va tenir la iniciativa, el valor, la decisió i l'enginy polítics inicials. I la flama va prendre, perquè la guspira va ben arrelar al sotabosc. Ara cal seguir fent-ho tant bé o millor. Atiant el foc fins fer una bona xera. I, mentrestant, és imprescindible crear xarxa entre els qui ja han fet les consultes i els qui les preparen per fer-les en el futur.

Necessitem consolidar una plantaforma unitària potent, on tothom s'hi senti bé i d'on n'excloguem les picabaralles inútils i els interessos partidistes, feta poc a poc però sense defallir. Per poder plantejar un nou referèndum a tot Catalunya en un sol dia en un futur proper (tant si és només consultiu com si ja és oficial perquè el Parlament, pressionat per la bona gent, l'assumeix). Perquè l'horitzó ha de ser aquest. I que la resta de Països Catalans s'hi vagin afegint. Però això ja dependrà de la bona gent d'aquests territoris. Nosaltres els estem mostrant que és possible fer-ho. I hem de seguir fent camí. A banda de no barallar-se, els portaveus i coordinadors de les consultes farien bé de no donar xifres d'allò que hom pretén assolir. s el simple fet de fer una consulta sobre la independència allò que dóna valor a l'esdeveniment. s clar que ens interessa al màxim de participació, però no ens posem el llistó massa alt perquè després podem fer la impressió que hem facassat.

La resposta a qui ens digui - que ja ens ho estan dient- que hi ha hagut poca participació hauria de ser: doncs, fem un referèndum oficial, amb els censos oficials, amb propaganda i debat públic, i amb reconeixement del dret a la separació del Regne d'Espanya, i ja en parlarem, de participació. Us asseguro que jo hi participaria ben a gust. I molta més gent també. I, si el perdéssim, hauríem guanyat una cosa: el reconeixement del dret a l'autodeterminació. Un altre dia podríem guanyar la independència. Però és que, ara com ara, tenim prohibit fins i tot perdre'l.