Barcelona · Els historiadors han explicat que si bé una mala collita de blat l'any 1789 va ser un element important per explicar l'esclat de les revoltes, no podem entendre la Revolució Francesa sense recordar que els fets es situen en un marc de millora econòmica. Efectivament, una pagesia que veia créixer els resultats dels seu esforç productiu es sentien amb força per exigir una part del pastís.

Les reclamacions no es limitaven a la participació en la distribució sinó que tenien un component polític i proposaven una diferent fórmula d'organitzar la producció. Els canvis havien d'afectar els drets de propietat. Aquest preàmbul em serveix per reflexionar sobre el nostre moment. Després d'uns anys de fort enriquiment públic i privat els ciutadans catalans ens sentim més forts per reclamar els nostres drets polítics. Sabem que vivim en un país on hi ha empreses que treballen amb eficàcia, com ho mostra la proporció de béns i serveis venuts al mercat global on la competència és molt forta.

També sabem que només amb una bona administració els èxits econòmics comporten millores socials; volem poder administrar els resultats de l'esforç de tots de manera que una distribució equitativa de la renda asseguri la cohesió social desitjada. Per això ens molesten fortament les interferències alienes en els mecanismes del funcionament de la política catalana. Per això veiem l'amenaça d'un Tribunal Constitucional a qui no li queda legitimitat, com els pagesos francesos van veure la mala collita de l'any 1789, un desastre que posa en evidència que s'imposa un canvi radical en l'equilibri de forces.