Barcelona · Fa tota la sensació que la classe política espanyola no és gens conscient de la fatiga i la mala llet continguda que s'està estenent entre bona part de l'opinió pública catalana. Mentre Zapatero es permet el luxe d'alliçonar els membres del PSC pertanyents al Comitè Federal del PSOE sobre la necessitat d'acollir gairebé fraternalment la sentència del Tribunal Constitucional, la direcció estatal del PP no es talla un pèl a l'hora de venir a Barcelona a lluir, sense cap complex, el seu espanyolisme tronat i caspós. Sembla que, uns i altres, en permanent campanya electoral i enfrontats com d'habitud en tota mena de qüestions, coincideixen paradoxalment a l'hora de posar-se la vena als ulls per continuar ignorant el que està succeint a Catalunya de la manera més irresponsable.

I això que, de fet, l'enfrontament amb els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, que s'està congriant a partir de les deliberacions del Tribunal Constitucional, afecten la mateixa essència i la credibilitat democràtica de l'Estat espanyol. s fa molt difícil imaginar que, en qualsevol país de l'Europa Occidental, fos possible una situació tan kafkiana com la present. Una situació, recordem-ho, en la qual el més alt tribunal de l'Estat s'ha de pronunciar des de fa més de tres anys sobre un text aprovat prèviament en referèndum, amb un terç dels seus components amb el mandat caducat escandalosament i amb un jutge traspassat que encara no ha estat substituït per ningú.

No fa gaires dies, el Congrés de Diputats va rebutjar, amb els vots en contra de PSOE i PP, una proposta d'Esquerra que pretenia, precisament, desbloquejar la situació del Tribunal Constitucional fent plegar aquesta colla de jutges reus de vergonyants dependències partidistes i, de passada, evitar legalment que es pogués pronunciar sobre una llei aprovada en referèndum per la ciutadania de Catalunya. No hi ha, doncs, res a fer: no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure.

Des d'una distància sideral respecte un Estatut limitat i retallat al qual es va oposar al seu moment, la gent d'Esquerra defensarà fins allà on convingui que la veu democràticament expressada pels catalans i les catalanes no la pot trepitjar impunement un tribunal espanyol. Peti qui peti i agradi o no agradi.

Si a Espanya no ho volen entendre, pitjor per a ells. Nosaltres ja hem avisat: s'ha acabat el bròquil!