Barcelona · La societat catalana esdevindrà una societat experta en termes macroeconòmics per força, o per esgotament. En l'imaginari col·lectiu circulen paraules com l'ordinalitat, la bilateralitat, el dèficit fiscal... que prenen forma, fins i tot, en les converses d'ascensor. Fa dies que abunden els debats, discussions, opinions

sobre l'acord de finançament. Hi ha comentaris, a favor i en contra, i per tots els gustos: alguns, d'un rigor tècnicament exagerat i incomprensible, i d'altres, maximalistes i de lectura fàcil i demagògica. Tot i que el debat sempre és positiu, m'estranya que es generi en aquest precís moment, entorn d'un acord puntual i temporal (per cinc anys). I que no es generés quan es va prendre l'acord sobre el model de finançament: l'Estatut.

El que em sorprèn és que alguns puguin ser més exigents amb un ACORD PUNTUAL de finançament que amb el MODEL DE BASE que marca l'Estatut, amb una certa vocació de permanència. L'Estatut aprovat el 30 de setembre del 2005, recollia el màxim consens a l'alça del finançament: una Agència Tributària pròpia que recaptés tots els impostos o la bilateralitat directa amb l'Estat. Però tot això va saltar pels aires amb l'acord Mas - Zapatero en el que es va sotmetre el finançament a la LOFCA i al Consejo de Política Económica y Financiera. En el context de la negociació actual, feia falta marcar una xifra de màxims que per si sola tingués incidència en el model de finançament existent.

La xifra de 3.855 no només és un número, sinó que és una xifra que determina el model, és una xifra que permet estar per sobre la mitjana espanyola i això suposa un canvi de mentalitat i de concepte. I en tot cas, és una xifra d'un acord que marcarà el finançament dels propers 5 anys. Una empenta per continuar treballant. Un finançament que ens ha de permetre restablir les bases econòmiques i socials del nostre país.

Ara bé, passat l'episodi, una vegada concretada la lletra petita, caldrà plantejar nous reptes, que assolits, tornaran a escurçar la distància cap a l'estat propi. I el proper pas, en termes econòmics, ens ha de permetre acabar amb el dèficit fiscal i ens ha de garantir la clau de la caixa per poder construir un estat propi, solvent i sanejat.