Barcelona · Diumenge, més d'un i més de dos dirigents polítics devien respirar alleujats en saber-se que, finalment, la CUP no es presentarà a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. No sabem si la CUP hagués recollit prou vots per superar el 3% a la demarcació de Barcelona (única possibilitat real d'entrar al Parlament), però en tot cas sembla prou clar que hauria pogut fer mal, gràcies als capricis de la llei d'Hondt, a algunes formacions (parlamentàries o de nova planta) que sí que concorreran a les eleccions.


s una decisió complexa de valorar. Per una banda, podem pensar que una conjuntura política tant favorable per l'accés d'aquest sector social al Parlament difícilment es repetirà. No podem saber què passarà d'aquí a quatre o cinc anys, però un nivell de cansament amb la política oficial -especialment en sectors importants dels electorats d'ICV i ERC- com el que veiem avui és difícil que es torne a donar. Segurament no hi haurà moltes més oportunitats, a curt termini, per veure una formació rupturista al Parlament. Possiblement hauria resultat una experiència interessant, i hauria obert l'espectre del debat polític a Catalunya. El descontentament amb la política es pot canalitzar per moltes vies diverses, i aquesta n'hauria sigut una de força interessant. Les altres possibles vies d'escapament per la creixent insatisfacció resulten més aviat inquietants.

Però cal tenir en compte també el valor que pot representar per la CUP el manteniment d'una línia municipalista coherent i la prioritat pel treball de base en termes de capital polític a mig termini. Per ser una força política diferent a la resta no n'hi ha prou amb dir-ho. I la CUP, amb la seua aposta pel municipalisme i per un procés d'expansió de baix cap a dalt-certament més lent i de resultat incert- es referma inequívocament com una opció alternativa a les existents i no com una simple rèplica de les formacions parlamentàries embolcallada en radicalisme retòric. Aquesta mena de capital polític és el que se'n diu un intangible i com a tal, resulta difícil de valorar.

Caldrà veure quins resultats aporta aquesta estratègia. Les eleccions municipals de 2011 en seran el principal test, tant en aquelles poblacions on ja hi té presència com allà on concorrerà per primera vegada. Però en tot cas, la conjuntura és, a priori, favorable per a una opció com aquesta. Caldrà veure si la CUP sap aprofitar-la. Tot fa pensar que si aconsegueix desempallegar-se de la política grupuscular que fa tants anys que llasta aquest espai polític, hi ha un cert camp per córrer.