Barcelona · Cal felicitar els creadors de la campanya de promoció dels bons de la Generalitat per l'eslògan triat: invertir en seny. Si hem arribat a la situació d'haver de demanar als ciutadans que ajudin el seu govern és perquè hi ha alguna cosa del sistema que no funciona. Si ens atenem a les notícies que rebem del sistema financer, aquestes indiquen que el que falla avui és la credibilitat del govern tripartit que l'incapacita per obtenir finançament pels mitjans habituals. Cap banc de referència no ha volgut oferir al govern tripartit un crèdit sindicat. Quin risc veuen les entitats financeres en els comptes de la Generalitat? Moody's ha rebaixat el ràting d'A1 a A2 amb perspectiva "negativa" pel fet que la Generalitat pot tancar el 2011 amb un endeutament del 170% respecte edls seus ingressos d'explotació.

La Generalitat necessita avui aquests bons per finançar despeses corrents, això vol dir per pagar nòmines. El deute avui dia supera els 30.000 milions d'euros. La pregunta a llarg termini és: Com pagarà els bons d'aquí un any si les previsions econòmiques no indiquen creixement de la recaptació? Amb més deute i més bons? Amb més impostos? I qui pagarà aquests impostos? Segurament els mateixos que avui compren bons. La pregunta a curt termini és: Com invertiran els 2.500 milions d'euros que s'espera recaptar? s capaç d'invertir amb seny l'actual govern? Mirem què ha fet fins ara.

L'endeutament de la Generalitat i de les empreses públiques ha passat de 12.000 M€ a més de 40.000 M€ després de 7 anys de Tripartit. En 4 anys el dèficit no financer de la Generalitat ha passat de 0 a 7.000 M€. Més de 4.000 M€ de sobrecost de la línia 9 del metro, 330% d'augment del cost de la línia 5 del metro, 70 M€ de sobrecost en el desdoblament del Eix Transversal. S'ha passat de 140.000 empleats públics a més de 226.000 en 7 anys de Tripartit, a part de 98 alts càrrecs i 76 càrrecs eventuals més. El nombre d'empreses, consorcis han crescut un 320%. Per no parlar de les més de 600 places indefinides cobertes els darrers 6 mesos i els 70 M€ en publicitat de la Generalitat només aquest 2010. I amb tot s'inverteix menys avui en polítiques socials que el 2003, quan s'hi destinava el 55'5 % del pressupost de la Generalitat. Tot disposant, segons el Tripartit, la Generalitat del millor finançament de la història recent del país. Alguna cosa no quadra.

I amb aquesta situació econòmica el PSC, en un moment en què encara avui més 88.000 persones no reben la prestació de dependència sol·licitada d'acord amb la llei, proposa - avalat pels socis del Tripartit- donar l'any 2011, 633 euros mensuals als joves que no estudien - en un país en què hi ha escola pública i universitat pública- ni treballen. Això vol dir invertir més de 1.000 M€ en una mesura la qual el sentit comú indica que, lluny d'incentivar aquests joves a treballar o a estudiar, els convida a quedar-se a casa. Se m'acut que potser seria millor bonificar i ajudar els emprenedors i els autònoms que creen llocs de treball i tota aquella gent que té iniciatives per reduir el gran problema que tenim, que és diu 18% d'atur. I a partir d'aquí estic segur que seríem més a prop de resoldre l'atur juvenil, un 40% del total.

En quin seny hem d'invertir? Amb quin seny volen els ciutadans que inverteixi el futur govern? La resposta, el 28 de novembre. Nosaltres decidim.