Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 22 de de juny del 2016 | 00:00
Opinió · Política
Xavier Ginesta
Periodista i professor del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

Les clavegueres fan pudor

Les clavegueres de l'Estat s'han girat contra el mateix ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l'Oficina Antifrau catalana, Daniel de Alfonso. Les escoltes que ha filtrat el diari Público –de clara tendència podemista– han posat en evidència la conxorxa que,

suposadament, s'ha orquestrat entre aquests dos personatges per poder trobar material comprometedor contra els partits independentistes (ERC i CDC). De Alfonso, de fet, en el moment que transcendia la notícia, només es podia disculpar apel·lant a l'obediència a un superior, el Ministre, obviant que el seu nomenament va ser per part del Parlament de Catalunya. Les clavegueres de l'Estat, que tant havien conspirat per embrutar l'independentisme durant els períodes electorals recentment passats, ara esquitxen el mateix Partit Popular. El Ministre que brandava els informes apòcrifs de la UDEF, enganxat in fraganti. Ni fet expressament.

A l'Espanya del segle XXI parlar de transparència i lluita contra la corrupció és encara una simple cortina de fum a l'argumentari de molts partits"

En un país de profundes conviccions democràtiques, Fernández Díaz seria considerat un cadàver polític des el mateix moment que s'ha filtrat la notícia. Veurem com evolucionen els fets, però la cultura política espanyola –el "todo por la patria" que engalana l'imaginari de molts militants dels partits, dits, constitucionalistes– encara ens portarà a més d'una sorpresa (o no tant!). El relat que el PP havia construït per aquestes eleccions del 26J –experiència de govern, consolidació de la recuperació econòmica i neteja interna– queda delmat. Una pràctica com aquesta hauria d'enfonsar tota l'estratègia que ha dissenyat el carrer Gènova de Madrid, sinó és que ja estem acostumats a veure com els líders conservadors apel·len a tota mena de subterfugis per defugir les seves responsabilitats. Plasma, plasma i més plasma. A l'Espanya del segle XXI parlar de transparència i lluita contra la corrupció és encara una simple cortina de fum a l'argumentari de molts partits.

En un país de profundes conviccions democràtiques, Fernández Díaz seria considerat un cadàver polític des el mateix moment que s'ha filtrat la notícia"

Feia molt temps que a Catalunya rebíem el tuf de les cloaques de l'Estat. El sentíem, a alguns els impregnava la casa sense haver fet res (que li demanin al Trias). Més enllà de l'escàndol que això suposa, a causa de la rellevància dels dos implicats, les escoltes han tangibilitzat allò que molts denunciaven: que algun dels actors que participen del conflicte a Catalunya (concretament, l'Estat) ha volgut jugar brut. A l'Espanya clientelar i de pluralisme polaritzat potser es vol fer ulls grossos a la magnitud de la tragèdia, però l'Europa democràtica podria ser més sensible a tot plegat. Quan algun dels seus socis han evidenciat pràctiques que posen en entredit la pulcritud democràtica –com a l'Hongria de Viktor Orban– s'han aixecat veus de denuncia. En els propers dies veurem quina repercussió té l'amistat entre Fernández Díaz i De Alfonso a l'exterior; però, de ben segur que no servirà pas per legitimar el discurs d'un Estat que vol combatre el dret a l'autodeterminació dels catalans amb un relat legalista i d'arguments pseudo-democràtics.




Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Xavier Ginesta
Xavier Ginesta
Periodista i professor del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya
Opinió · Política catalana
Els deures del PDeCAT
Opinió · Política
Entabanadors de ciutadans
Opinió · Política catalana
Ultrapassar la lògica dels espais polítics
Opinió · Política
Diàleg, postveritat i imperialismes
Opinió · Política
Les lleis immutables (o no)
Opinió · Política
Un gol per l'escaire
Opinió · Política catalana
Deu ambaixadors per un Procés
Notícies relacionades
Opinió · Comunicació
Tribuna.cat, quinze anys de servei al país
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política
Incredibilitat
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Orgull i satisfacció
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Opinió · Política catalana
Més que el COM, el PER QUÈ.
Opinió · Política catalana
Els deures del PDeCAT
Opinió · Política
Han signat la seva inhabilitació
Indica publicitat