D'ençà la històrica manifestació de l'11 de setembre del 2012, que havia de precipitar el procés cap al dret a decidir com a imperatiu democràtic, han passat moltes més coses de les que podíem pronosticar. A l'empobriment material i econòmic al que la classe mitja del nostre país s'ha vist submergida, s'hi ha de sumar l'empobriment moral, en paraules de l'economista turc-americà Daron Acemoglu, que ha suposat una corrupció estesa a tots els nivells polítics i a una lentitud incomprensible de la Justícia –en l'actual context sobta l'ínfim nombre de condemnats per delictes econòmics-, amb connivència de l'executiu espanyol, el qual hi posar fre.
La desafecció política, la indignació per les causes de la crisi, el rebuig a la partitocràcia clàssica, es constaten dia rere dia i condicionen negativament, no tant a curt sinó a llarg termini, qualsevol moviment institucional d'avançar cap a un nou estatus polític i jurídic per a Catalunya.
Trobar el moment adequat i la velocitat justa políticament, institucionalment i socialment, serà una de les peces clau"
En aquest context sembla una obvietat recordar que el procés sobiranista, serà social-ciutadà o no serà.
Al distanciament que molta gent sent per la gran majoria de les institucions –que els poders mediàtics intenten arreplegar en un mateix sac, tant les catalanes com les espanyoles- s'intueix que qualsevol intent de modificar el rumb inalterable de l'estat espanyol, es vendrà com a inútil, condemnat al fracàs i a la pobresa econòmica i política més absoluta.
A l'assetjament a què se sotmet des dels poders de l'estat, cal sumar-hi un poder judicial més polititzat que mai, una hisenda pública al servei d'un estat en descomposició i un discurs de la por que pot acabar arrelant.
Potser les presses, tant com les pauses, no són bones aliades en aquest difícil trànsit cap a l'estat propi. Trobar el moment adequat i la velocitat justa per conduir el procés políticament, institucionalment i socialment cap a l'emancipació nacional, serà una de les peces clau en l'èxit o fracàs de la nostra escomesa.
Seria letal afeblir o disminuir el suport ciutadà, social i cívic expressat l'11 de setembre"
Però allò que acabaria sent letal per a les legítimes aspiracions de Catalunya, seria afeblir, atenuar o disminuir el suport ciutadà, social i cívic expressat l'11 de setembre. Només des de la complicitat de la societat civil en aquest procés, podem acabar aspirant a un resultat esperançador en aquest embat històric.
